Fa més d'un any i mig que la Mare de Déu ja no és al timpà de l'església de Santa Maria del Pi. Després de 18 mesos de restauració, ha tornat al seu lloc original: a l'altar, que va presidir durant quatre segles. JORDI SACASAS, conservador "A part que és la imatge devocional de l'església, és la que ens uneix amb el passat, també. És una imatge que es dóna les circumstància que va patir les agressions de l'any 1714 i de l'any 1936 i que, malgrat això, sempre ha estat salvada per la comunitat." S'ha retirat la capa de ciment portland i s'ha consolidat la pedra, per evitar la degradació d'una peça que data de 1358. No és l'únic que s'ha restaurat. El retaule de Sant Miquel, també llueix com nou: s'ha netejat, i s'han tornat a posar elements com l'ala esquerra o aquests fermalls. El van encomanar el gremi dels revenedors a finals del segle XVIII, i va ser una obra molt innovadora per l'època, que porta l'empremta del neoclassicisme acadèmic. El gremi dels revenedors, un dels més importants de Catalunya, en l'actualitat continuen treballant com a ajuda de Socors Mutus. Per posar-ho en context, serien els que es dediquen al comerç al detall. Les dues peces formen part d'un projecte de restauració més ampli gestionat per un grup que hi treballa des del 2011 i que ja té altres projectes en marxa.
