El tancament de llibreries com la Catalònia va disparar algunes alarmes fa alguns mesos. Però el sector ha demostrat estar en forma i ser capaç d'afrontar els canvis que viu el món del llibre. Un exemple n'és la nova llibreria la Calders. ABEL CUTILLAS, llibreter "Estem intentant fer una llibreria més o menys com a nosaltres ens agradaria trobar, una llibreria en una ciutat que té una gran tradició de llibreters, simplement el que procurem fer és continuar aquesta tradició." Altres projectes aposten per una superespecialització. Aquesta és la via triada fa molts anys per Kowassa, que es dedica al llibre de fotografia. I també l'opció de Gigamesh, que després de tres dècades venent llibres, és tot un referent. ANTONI TORRUBIA, lliberia Gigamesh "Està especialitzada, la llibreria, en ciència-ficció, fantasia i terror. Des de sempre hem mantingut aquests termes i en aquests moments tenim llibres d'aquests. Portem també còmic d'importació des de fa un munt d'anys d'un catàleg especial que hi ha als Estats Units." Però també hi ha projectes d'emprenedors que, amb l'aprenentatge professional en llibreries de tota la vida, han decidit impulsar altres fórmules. Alguns exemples són La Impossible, al carrer de Provença, o la Calders, en ple barri de Sant Antoni. Aquestes iniciatives prioritzen el servei al lector i la proximitat. Les llibreries actuals tenen una participació més activa entre autors i editors. ANTONI TORRUBIA, lliberia Gigamesh "L'Alejo ja era assessor editorial del gènere, als anys 80, de Martínez Roca i d'altres, i en un moment va decidir editar el que ell volia, com ell volia tenir-ho, amb traduccions molt bones i amb les portades que ell volia, i amb una marca d'identitat de l'editorial. " Mentre que Alejo Cuervo, responsable de Gigamesh, opta per editar, amb una vuitantena d'obres publicades, La Calders busca fórmules com el cotreball. ABEL CUTILLAS, llibreter "Dins la història de fer una llibreria clàssica, que sigui una mica mutant, no volem que sigui només una botiga, volem que sigui un espai que vagi més enllà de la simple venda de llibres [...] i una de les coses que volem fer és integrar-hi la gent del sector de diferents maneres." La Llei d'arrendaments urbans portarà més llibreries al districte, com l'imminent aterratge de la nova Documenta. I d'altres senzillament s'han mogut dins la zona, com el cas de Jaimes, que ara des del carrer de València, continua amb l'aposta per la proximitat i la literatura en francès. Fins i tot hi ha espai per a una certa remodelació del mercat de segona mà, com ho demostra la proposta de Re-read.
Els factors d’aquesta concentració al districte són diversos, des de la remodelació del sector, que ha afectat els autors i també les editorials, fins a la Llei d’arrendaments urbans, que ha causat el desplaçament o tancament d’algunes llibreries històriques.