PERE FERNÁNDEZ, copropietari de la llibreria Pequod "La condició que va posar als editors per editar-lo a Espanya era que s'edités simultàniament en llengua catalana. Això l'any 70 era una reivindicació considerable. Ara no costa gens veure narrativa impresa en català, però aleshores era una mica més complicat. Tenia quelcom d'agraïment al poble en general."
Quan Gabriel García Márquez va acabar d’escriure ‘Cien años de soledad’ va exigir als editors que, per poder-lo publicar a Espanya, també s’havia de publicar en català. Aquest fet, el 1970, era un acte molt reivindicatiu per part de l’escriptor, però l’editorial Edhasa en va fer una tirada de 3.000 exemplars amb el títol de ‘Cent anys de solitud’. La traducció va anar a càrrec d’Avel·lí Artís-Gener, en “Tísner”.
Un dia, mentre en Pere Fernández, copropietari de la llibreria Pequod, remenava caixes de llibres de segona mà, es va trobar aquesta joia literària. La novel·la està amagada entre els prestatges de l’establiment per tal que només els clients més curiosos la puguin trobar i interessar-se per la compra. En Pere la ven per 60 euros, tot i que no descarta que un dia se l’endugui ell mateix a casa. Assegura que ha vist exemplars d’aquella edició a la venda per Internet per molts més diners.
