Vanessa Torres acompanya un cop més Hausson a 'Piso de Charol'. Una proposta que l'il·lusionista va concebre com una mena d'homenatge a Busby Berkeley, coreògraf de títols destacats de cinema musical dels anys 30. El glamur d'aquella etapa és el teló de fons per un enfilat de trucs que Hausson ha pogut estirar, aprofitant que, tant l'escenari com l'espai de la Seca, són més amplis que els de la Brossa. HAUSSON, il·lusionista "El gruix de l'espectacle és el mateix, però després hi ha una sèrie de números d'interrelació amb el públic, que són variables...I ser en un espai molt més gran et permet fer un tipus de números que allà no te'ls podies permetre. Tot i que aquí tampoc es perd aquesta proximitat amb el públic." En aquesta ocasió hi tenen més pes les interaccions amb els espectadors en números de mentalisme, per bé que Hausson segueix sorprenent també amb l'agilitat de les mans i algun truc basat en les tradicionals caixes de sorpreses. Els qui no van veure la primera versió de 'Piso de Charol' tenen ocasió de gaudir-ne de la nova, que ha tornat a dirigir Herman Bonnin, fins al dia 26 de febrer. A la Brossa l'espectacle va obtenir els favors tant del públic com de la crítica i fins i tot va aconseguir una nominació als Premis Butaca.
