D’origen culte o humil i de professions diverses, des de serventes fins a comtesses passant per bugaderes, impressores o monges. Elisenda Albertí ha investigat i recuperat les històries i llegendes protagonitzades per una cinquantena de ‘Dones de Barcelona’, sovint oblidades per la història oficial, però que han contribuït a l’evolució de la ciutat.

Un dels recorreguts que proposa el llibre ‘Dones de Barcelona’ té l’inici a la plaça de Sant Pere, al cor d’un barri que manté encara avui l’estructura medieval de carreres estrets i laberíntics i que va néixer entorn del convent que hi havia en aquest emplaçament i del qual encara es conserva una part. El convent de Sant Pere de les Puelles va ser fundat al segle X i rebia aquest nom perquè la comunitat estava formada per noies que havien de ser nobles i puelles, és a dir, verges. Aquetes monges són les protagonistes d’una de les històries d’aquest llibre. Concretament, una jove novícia que va preferir morir per vocació abans que correspondre a l’assetjament que el rei li professava. Les companyes van instal·lar un cadafalc al mig de l’església amb les restes de la seva companya i quan el rei va anar a buscar-la per endur-se-la i es va dirigir a la porta petita del monestir, la mare abadessa li ca cridar: “El rei entra per la porta gran i no per la petita com un traïdor”. La llegenda afegeix que des de llavors el mateix dia a la mateixa hora, les campanes repicaven perquè tothom resés per l’ànima de la donzella.

Des de la plaça de Sant Pere, Elisenda Albertí proposa continuar l’itinerari pel carrer de Sant Pere Mitjà, que guarda el testimoni d’una dona coneguda com la Fabricanta, que havia nascut aquí i va aconseguir ser propietària d’una fàbrica. La seva visió empresarial va canviar la relació entre amos i treballadors i es considera que va fer una veritable revolució a partir de dirigir la fàbrica. Des d’aquí s’arriba al carrer de l’Argener, on la protagonista és la filla d’aquest artesà. Es tractava d’una jove molt presumida i vanitosa que aspirava a ser convidada al ball de la reina. El seu pare, gràcies a les seves coneixences, ho va aconseguir i la noia va agafar totes les joies que tenia al seu abast per la professió paterna i hi va assistir. Però la seva vistositat va ser tal que la reina va tenir un atac de gelosia i la va expulsar del ball. Aquest rebuig li va causar un disgust de mort i, segons s’explica, la seva tomba està situada al cementiri del Poblenou.

Les ajudadores són, potser, unes de les professionals femenines més sorprenents que ens descobreix aquest llibre. La seva petjada es troba al carrer del Fonollar, on antigament un adroguer guardava la xeringa que utilitzaven aquestes dones. Elles eren les encarregades de posar les lavatives o ajudes, d’aquí el seu nom. Es tractava d’una figura reconeguda i estimada, fins al punt que cada família en tenia una de confinaça, que prestava els seus serveis a diverses generacions.