La vinculació de Barcelona amb la reialesa ve de lluny. L'entrada de l'Ajuntament n'és testimoni, a mà esquerra s'erigeix l'estàtua de Jaume I, un dels reis més estimats per tots els catalans, i a la dreta la imatge del conseller Joan Fivaller, precisament un dels polítics que va gosar plantar cara al monarca d'aleshores, Ferran d'Antequera. DANI CORTIJO, historiador "Que es va oposar a que el rei només pel fet de ser rei, estigués exempt de pagar uns impostos que s'havien de pagar quan algú comprava carn a Barcelona, ell li va anar a plantar cara, va anar al Palau Reial." Un altre exemple de la relació de la ciutat amb la monarquia és la plaça del Rei, on el 1492 un pagès remença va intentar assassinar Ferran el Catòlic just en el moment que el monarca abandonava el Palau Reial Major. Altres exemples els trobem en les residències oficials de la família reial, com el Palau Albéniz, inaugurat per Alfons XIII i on, recentment, els reis van acollir els convidats de la boda entre la Infanta Cristina i Iñaki Urdangarin. També el Palau Reial de Pedralbes, que va ser residència dels reis a la ciutat de 1919 a 1931. Però tot i aquests emplaçaments reials, Barcelona no ha estat mai una ciutat còmode per a la monarquia. DANI CORTIJO, historiador "La relació entre Barcelona i la monarquia, sempre ha estat una relació difícil, perquè Barcelona és una ciutat molt especial, és una ciutat que fins i tot es xcreu molt especial i ho demostra, ho demostra amb tothom que governi tant a Barcelona, tant a Catalunya, tant a Espanya com a Europa, és una ciutat que es vol fer notar." El rei més evocat aquests darrers temps ha estat Felip Cinquè de Borbó. Un dels responsables del setge de Barcelona de 1714, que va ser àmpliament recordat en els actes del Tricentanari de l'any passat.
Ens traslladem fins a la façana de l’Ajuntament de Barcelona, que data de l’any 1847. En ella es pot veure l’estàtua del rei Jaume I, el Conqueridor, conegut especialment per la seva participació personal en la confecció del ‘Llibre dels fets’, la primera gran crònica reial catalana i per haver ampliat extraordinàriament els seus territoris annexionant Mallorca i València. Al seu costat trobem un personatge, no gaire conegut per el gran públic, però que tangencialment també està vinculat amb la monarquia. Parlem del conseller barceloní, del Consell de Cent, Joan Fivaller, un dels polítics que va plantar cara al rei Ferran d’Antequera. Tot plegat, a causa del conegut com l’impost del ‘vectigal’, un impost sobre la carn que es pagava a Barcelona i del qual el rei Ferran volia quedar-ne exempt.
No és la primera relació problemàtica entre els reis i la ciutat. A la plaça del rei, projectada per Martí l’Humà, al segle XIV hi va passar un d’aquells esdeveniments que podrien haver canviat la història. Ens situem l’any 1492, Ferran el Catòlic es troba a la ciutat i, després de diferents reunions, surt de l’entrada principal del Palau Reial Major. Un cop baixades les escales, un pagès remença de nom, Joan de Canyamars, que s’havia amagat la nit anterior, va apunyalar el regent al coll causant-li una petita ferida. Canyamars, va ser condemnat a morir per esquarterament, en una passejada macabra pels carrers de la ciutat.
Si ens situem al segle passat, les dos grans icones de la reialesa a Barcelona són el Palau Reial de Pedralbes i el Palauet Albéniz. El Palau de Pedralbes havia estat l’antiga Finca Güell, que el mateix Eusebi Güell cedí a la corona en agraïment al seu títol nobiliari. El Palauet Albéniz, es va construir l’any 1929 per a Alfons XIII, per fer més fàcil les visites del monarca a la Exposició Universal de Barcelona de 1929. En el Palauet, l’any 1997, es va celebrar la recepció per a la boda entre la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin.
Altres emplaçaments també recorden el pas de la monarquia per la ciutat, com el Born Centre Cultural, on es troben les restes de la ciutat del 1714, que va patir el setge de l’exèrcit de Felip V de Borbó.
