El 1932 Josep Maria de Sagarra va escriure en poques setmanes 'Vida privada', just per arribar a temps de presentar-la al Premi Creixells, el de més prestigi de l'època, guardó que, per cert, va guanyar. Hi dibuixava la decadència de l'aristocràcia barcelonina introduint a la trama personatges i ambients del Paral·lel. Això ha permès a Xavier Albertí escorar l'espectacle cap al teatre musical recuperant gèneres dels quals és, des de fa temps, una mena d'arqueòleg. Al nucli dramàtic hi figura la família Lloberola, els hereus de la qual s'estan fonent la fortuna acumulada amb llurs vicis. Els diners, però sobretot el sexe, són les pulsions motores dels membres de la classe benestant que retrata Sagarra amb ironia. XAVIER ALBERTÍ, adaptador i director escènic "En el fons, 'Vida Privada' també és un tractat sobre la sexualitat humana, vist moltes vegades des de paràmetres socials i amb les convencions socials d'un temps, però que, vist des d'ara, te n'adones que hi ha reflexions d'una profunditat metafísica enorme". La majoria dels intèrprets d'un extens repartiment són ara personatges, ara narradors o actuants en els números musicals del muntatge, que roman en cartell fins al cinc de desembre La commemoració del cinquantenari de la mort de J.M. de Sagarra es completarà, ja ben entrada la temporada, amb un recitat de textos de l'autor a càrrec de l'actriu Rosa Maria Serdà.
Xavier Albertí, director de l’espectacle, relliga fragments de la novel·la amb números musicals a l’estil dels que es podien veure a la dècada dels anys 20 al Paral·lel, època en la qual se situa l’obra. Pere Arquillué, Àurea Márquez i Imma Colomer són alguns dels intèrprets d’una obra coral.
