Les joies de René Lalique i altres orfebres de finals del segle XIX omplen les primeres vitrines de la mostra. Són peces d'art nouveau que a finals del segle XIX van convèncer museus i col·leccionistes que la joieria podia considerar-se un art. MARIÀNGELS FONDEVILA, comissària de l'exposició "Joies d'artista" "El modernisme i les avantguardes, com la Bauhaus o les Arts and Crafts, van ser moviments essencials per suprimir les barreres entre les arts majors i les menors. La joieria, la joia té un gran protagonisme en aquest moment." Artistes de totes les disciplines van fer incursions en la joieria. Un bon exemple és aquest llum de Gaudí, que sembla un immens penjoll. O l'aparatós collaret que Alexander Calder va batejar irònicament amb el nom de 'Marit gelós'. Hi trobem també peces de Pablo Picasso o l'escultor Josep Llimona que es poden comparar a l'exposició amb algunes de les seves obres. MARIÀNGELS FONDEVILA, comissària de l'exposició "La secció dedicada a la joia i l'artista presenta la joia en context en un diàleg molt ric." En alguns casos el diàleg que estableix l'artista entre la seva obra i les joies que crea és molt directe. Així, per exemple, les joies que feia l'escultor Pau Gargallo més aviat semblen escultures en petit format del seu repertori. Al final de la mostra una mirada atrapa el visitant. És 'L'ull del temps' de Salvador Dalí, que hipnotitza tant com moltes altres obres de l'artista.
