La visita de Cui Jian havia generat molta expectació mediàtica, sobretot dels mitjans de comunicació xinesos que segueixen els residents. Ahir la majoria dels que ballaven davant de l'escenari eren efectivament xinesos, que esperaven ansiosos alguns himnes indefugibles del roquer. Particularment la cançó que el va donar a conèixer i que va fer seva la generació de joves que van protagonitzar les protestes del 1989, titul·lada 'Res al meu nom'. El rock de Cui Jan, amb una potent empremta de hip-hop i funky i només alguna pinzellada de folclor xinès, sona per les nostres orelles un pel matusser. Però al seu país se'l venera com a pioner de la cultura rock i com a crític de la pèrdua de valors de la classe urbana que ha abraçat el consumisme de forma cega. El públic va canviar radicalment tan bon punt s'acabava l'actuació de Cui Jan. Al darrera venia el rock dels barcelonins Unfinished Sympaty, que per contrast semblava molt melòdic quan en realitat és deutor del hardcore. També els esperaven força seguidors, resultat d'una trajectòria prou llarga i d'haver-se consagrat com una de les bandes barcelonines amb més projecció internacional del circuit independent.
