Es deixa veure ben poc. I no és extrany perquè l'Àliga és la bèstia més antiga i distingida de totes les de la ciutat. Només apareix en actes molt protocolaris i a les festes majors. El primer document que parla de l'Àliga és del segle XIV. Com és tradicional, la darrera jornada de la festa de Santa Eulàlia, el bestiari històric i els gegants de Barcelona s'han passejat pels carrerons del Gòtic. La gegantona Laia conduia un seguici presidit per l'Àliga de la ciutat. Davant seu els cavalls cotoners i darrera la resta del bestiari. El Lleó, la Mulassa i altres feres fantàstiques com la Tarasca. El ritme dels balls de bastons ha acomanyat el seguici fins que aquest ha arribat a la plaça de Sant Jaume. Després dels passos de la gegantona Laia, l'Àliga ha dansat al compàs d'una antiga melodia trobada a l'arxiu parroquial del Pi i coneguda com a 'Ball per a ballar l'Àliga de Barcelona'.
