L'exposició vol sorprendre des del començament, amb dues instal·lacions suspeses en l'espai. La primera és un símbol del món en xarxa mentre que la segona, amb 35 gronxadors amb dibuixos de diferents ciutats, fa una al·lusió al flux migratori actual. MARTINA MILLÀ, responsable de l'exposició "És obrir una altra vegada el camp semàntic de la seva obra, i obrir-lo a noves possibilitats, a noves interpretacions. Hem triat dues obres al començament que expressament fan referència a un estat de suspensió, vol dir que tots estem una mica penjant d'un fil." El recorregut continua amb exemples del diàleg que Hatoum ha tingut amb les avantguardes. El minimalisme, d'una banda, però també la influència de pintors com Henri Matisse, amb aquesta obra de granades de vidres de colors. Una cortina dóna la benvinguda a un tercer espai, que recrea un món domèstic amenaçant. La part final de l'exposició són grans instal·lacions que conviden a la reflexió sobre el món actual. Com aquest sorral, que construeix i desconstrueix sense parar. El moviment contrasta amb la quietud de l'obra 'Turbulence', una catifa de bales de vidre que l'artista ha creat especialment per a aquesta exposició. MARTINA MILLÀ, responsable de l'exposició "És com una espècie de mar de bales de vidre transparent. Té aquest punt de perill. Sembla una catifa, però si ho trepitgessis, les conseqüències serien bastant nefastes." Al final de l'exposició, Hatoum recorda a l'espectador que encara té alguna cosa a fer amb un "encara ets aquí" suggeridor.
