Els visitants baixen dotze metres sota terra i s'endinsen en un laberint que sembla la galeria d'una mina. De seguida, els envaeix una sensació d'humitat i claustrofòbia.Tot i que ja no funciona, el refugi manté la instal·lació elèctrica de l'època. Les parets estan formades per més de dos mil maons. Algunes, encara tenen les marques dels pics. En aquest racó, hi trobem la infermeria, que encara conserva els claus que sostenien una cortina per tapar els ferits. MANUEL GÓMEZ, visitant "No sería capaz de ponerme en la piel de aquella gente. Es imposible. Sufrir todo lo que sufrieron, los bombardeos, el hambre, entrar aquí." Amb capacitat per a dues-centes persones, es tracta d'un refugi antiaeri privat que es va construir amb les aportacions dels veïns de Gràcia. Només tenien dret a entrar-hi aquelles persones que pagaven. Però també es feien excepcions. CARME CRISTIÀ, vocal d'itineraris del Taller d'Història de Gràcia "Els socis havien de pagar dues pessetes a la setmana. Era una petita fortuna a l'època. Els que treballaven al refugi, pagaven la meitat, una pesseta. Això no vol dir que si venia una persona per aquí, i estaven caient bombes, no la deixessin entrar." Per mantenir la calma, el refugi tenia un reglament particular. MONTSE BLAY, guia "No s'hi podien baixar armes, no es podia fumar, no es podia parlar de política o religió, els nens havien d'estar amb els adults. Les bombes aquí queien per a tothom. Tu podies tenir el germà en un front i jo el fill en un altre. Si parlàvem de política o religió, probablement no ens haguéssim entès." Durant les festes de Gràcia, el refugi obre cada tarda i s'hi faran quatre visites guiades. La resta de l'any, el refugi obre cada cap de setmana. El preu de l'entrada és de 3 euros.
