El SAT recupera 'Así en el cielo como en la tierra' de la veterana companyia de Mar Gómez. Una reflexió sobre el més enllà d'estètica surrealista, a mig camí entre la dansa i el teatre de l'absurd. El punt de partida: ¿què passaria si després de la mort no hi ha pau, sinó una segona vida igual que la terrenal? MAR GÓMEZ, coreògrafa "Parecía como un buen punto de partida a nivel de ironía coger esa idea de 'descansaré y mes iré al cielo'. Pues bueno, va a ser que no." L'atzar segueix jugant males passades en aquesta segona vida. Els quatre intèrprets acaben canviant tots de gènere, en un gir que contamina de comicitat la farsa. Com ja és tradició per començar temporada, el públic va decidir el preu de l'entrada després de la funció, el conegut sistema de taquilla inversa. No serà així durant una temporada que té novament com a eixos vertebradors la dansa i la programació familiar, enguany amb el nou cicle 'remenuts' com a novetat. OSCAR RODRÍGUEZ, director del SAT "S'adreça a 0-3 bàsicament. I si que aquí fem uns espectacles de més proximitat. El SAT és una sala gran, és una sala de 380 espectadors. Aleshores, quan fem aquest tipus d'actuació els pugem a l'escenari, ens movem entre 80 i 100 persones al damunt." "Pel que fa a la dansa donen singularitat a la temporada espectacles com els de les companyies Thomas Noone Dance i Iron Skulls celebrant, respectivament, 15 i 10 anys de trajectòria, o el d'auto-homenatge de la companyia La Veronal, explorant el seu propi i inimitable codi de moviment. Us ho ha explicat Victor Giralt Jonama."
