A la plaça del Duc de Medinaceli hi havia el convent de Sant Francesc. Enderrocat a principis del segle dinou, avui no en queda ni rastre. D'això se'n lamenta l'historiador Jordi Balbeny, que creu que s'ha esborrat gran part del passat històric. JORDI BILBENY, historiador i cap de recerca de l'Institut Nova Història "Fer conèixer a tothom que hi ha una part del nostre passat que ha estat ocultat premeditadament i recuperar-lo ens ajuda a orientar-nos en el dia a dia i saber cap a on volem caminar en un futur." JAUME CASANOVAS "La història de Colom ens l'havien falsificat per treure importància al fet cultural i polític català". "La ruta repassa també els paral·lelismes entre el Cristòfor Colom que explica la història i Joan Colom i Bertran, que seria, segons els investigadors d'aquesta activitat, l'autèntic descobridor d'Amèrica." Així ho evidencien alguns indicis que l'historiador ha trobat als plafons de la part baixa del monument de Colom. Aquí s'hi troben relleus de la muntanya de Montserrat o la figura del cosmògraf mossèn Johan Pere, del Castell de Sant Miquel, a Pals. Seria d'aquest punt d'on creu que hauria partit Colom, en lloc del port de Palos de Moguer. FRANCESC MAGRINYÀ "El trobo molt interessant, el fet que hi hagi el rei i la reina i no només la reina, que hi hagi mig amagada la figura de Llull i el fet que estigui vestit de noble, el Colom." La visita, de quatre hores, recorre altres punts de la ciutat colombina com la Biblioteca de Catalunya, o la casa dels Colom, situada molt a prop de Santa Maria del Mar.
L’escriptor i investigador Jordi Bilbeny és un gran defensor de la tesi que Colom era barceloní. Com a cap d’investigació de l’Institut Nova Història de Catalunya, ofereix visites guiades que vinculen el personatge històric amb Barcelona. A la ruta d’avui han començat al punt on podria estar enterrat el descobridor d’Amèrica.
La plaça del Duc de Medinaceli va ser fins a principis del segle dinou un dels punts claus de la comunitat religiosa de la ciutat. Aquí s’erigia el monestir de Sant Francesc, on s’enterraven els membres de la família Colom. Segons els historiadors que defensen l’origen català de Colom, també s’hi trobarien les despulles del descobridor.
Aquestes hipòtesis són, segons Jordi Bilbeny, difícils de demostrar avui dia perquè la majoria de proves o evidències han desaparegut. Rutes com la d’avui són, com ell diu: “Recorreguts a través de les consciències i de la destrucció del nostre passat”. Al llarg de la ruta Bilbeny estableix paral·lelismes entre Cristóbal Colón i el català Joan-Cristòfor Colom i Bertran, que situa com un barceloní procedent d’una família de mercaders.
L’investigador defensa la tesi que Colom va sortir del port de Pals, al Baix Empordà, en lloc de Palos de la Frontera. Bilbeny sosté la seva teoria i la comparteix amb els participants en punts clau com el monument de Colom. Als relleus que hi ha a la part baixa hi trobaríem moltes pistes que desmuntarien la versió oficial de l’expedició de Colom.
La ruta, de quatre hores, recorre altres punts com la Biblioteca de Catalunya o la Casa de la Caritat, així la casa de Colom, que estaria al costat de Santa Maria del Mar.
