Un gos dissecat reposa dins d'una vitrina transparent. És l'obra que atrau totes les mirades dels visitants de l'exposició "No tinc por de cap mal", de l'artista José Antonio Hernández-Díez. L'obra es basa en la llegenda de Sant Guinefort, que narra la història dels habitants d'una regió de França que van venerar durant anys un gos llebrer, l'amo del qual l'havia matat creient, erròniament, que havia assassinat el seu fill. Per Hernández-Díez, el gos és símbol de divinitat i a través de l'obra, pretén que els visitants vagin més enllà del desconcert del primer impacte i en facin la seva pròpia interpretació. "L'art ha de fer sentir alguna cosa, tant bo com dolent. A mi personalment, m'ha produït una reacció." "La manera en què està exposat és bastant divertida... m'agraden aquest tipus de coses." Davant de les crítiques per exposar un animal dissecat, l'autor de l'exposició, José Antonio Hernández-Díez, explica que va demanar a un veterinari un gos mort per embalsamar-lo. A més, assegura que l'animal no va patir. Les reaccions a les xarxes socials no s'han fet esperar. A Twitter, alguns usuaris qüestionen que un gos dissecat pugui ser considerat art mentre que d'altres mostren el seu rebuig a l'exposició. "No tinc por de cap mal" presenta una desena d'obres que formen part de la primera retrospectiva de l'autor veneçolà, molt vinculada amb la teologia cristiana.

L’artista veneçolà José Antonio Hernández-Díaz defensa que l’obra controvertida, un gos dissecat dins d’una vitrina, es basa en la llegenda de Sant Guinefort. La història explica que els habitants d’una regió de França van venerar durant anys un gos llebrer, l’amo del qual l’havia matat creient, erròniament, que havia assassinat el seu fill. Hernández Díaz explica, a més, que va demanar a un veterinari un gos mort per embalsamar-lo i que l’animal no va patir.

Tot i això, usuaris de la xarxa social Twitter han mostrat el seu rebuig per l’exhibició de l’animal.

No és la primera peça exposada al MACBA que aixeca polèmica. Just fa un any, el mateix museu va cancel·lar l’exposició “La bèstia i el sobirà” per una escultura d’Ines Doujak i John Barker en què apareixia el rei Joan Carles en una escena de sexe. El gest va ser encara més criticat i la direcció d’aleshores va rectificar pocs dies després.