JOAN PARRAMON, pintor "És com una assignatura pendent que tenia a la vida, de realment posar-m'hi a fons amb el tema de la pintura. Fins als 30 anys ningú no m'hagués pogut dir que jo em dedicaria a ser artista i que em dedicaria en concret a la pintura, però, sí. Per exemple, a prop dels 30 anys vaig començar, necessitava canviar una mica les coses que feia. Estic en un moment una mica d'expressionisme i intentant arribar a l'abstracció. M'agrada molt treballar el paisatge, però també és una etapa. Vaig treballant la pintura fins al moment que realment trobo que té vida. Em deixo portar una mica pel quadre també. Jo puc tenir una imatge inicial, però em deixo portar pel quadre i intento arribar al moment en el qual el quadre té vida i irradia. Cada vegada vaig més a fons, d'alguna manera, amb el tema de reflexionar, amb les coses que fas, potser també dedico més temps, puc entrar més a estudiar una temàtica i m'interessa més, realment, trobar de cada tema una reflexió, d'on ve, unes conseqüències."
