L’avinguda Diagonal, tal com la coneixem avui en dia, no és la que va dissenyar Ildefons Cerdà. Aquesta és la teoria que es defensa en el darrer llibre de Jesús Portavella, arquitecte i escriptor de les Corts. L’obra es titula ‘Història d’un desgavell’ i parla de les diferències que hi ha entre el traçat actual de l’avinguda Diagonal i el del pla Cerdà. “Van replantejar la Diagonal malament”, assegura Portavella. Explica que en un primer moment li van dir que el traçat no coincidia perquè el que havia dissenyat Cerdà només era una idea. Però, en canvi, assegura que està demostrat que Cerdà va marcar amb fites el traçat de la Diagonal i que posteriorment es van arrencar.
Cerdà respectava les masies de les Corts
El darrer llibre de Portavella explica com això va afectar l’urbanisme posterior en tots els punts per on passa la Diagonal, però la primera pista d’aquest desviament la va trobar estudiant els carrers de les Corts. “Em vaig adonar que en Cerdà, amb el projecte de l’Eixample, no afectava les masies de les Corts“, explica Portavella. En canvi, el projecte que finalment es va executar sí que les afectava i ja el 1925 es van fer alguns enderrocs a les Corts per poder obrir la Diagonal.
La història local, en el nomenclàtor
Jesús Portavella va començar a estudiar els carrers de Barcelona als anys 90, quan li van encarregar un diccionari sobre el nomenclàtor de la ciutat. Posteriorment va seguir investigant la història dels carrers de la ciutat i va publicar diversos llibres per districtes, el primer de tots sobre les Corts, el seu barri. En aquest llibre ja va posar de manifest que molts dels noms dels carrers de les Corts que s’atribueixen a personatges reconeguts en realitat formen part de la història local del barri. És el cas, per exemple, del carrer de Solà, que no es refereix a l’escultor Antoni Solà, com diu la placa que hi ha al carrer, sinó a Felícia Solà, la dona del propietari de la masia de Can Rosés, que va veure’s forçada a casar-se amb el seu cunyat per qüestions d’herència.
