Can Rosés és una de les tres masies que encara es conserven al barri de les Corts. Es va construir al segle XVIII en uns terrenys on hi havia hagut una altra masia, la de Can Vinyals. En els seus inicis va ser una casa de camp amb era, pou, quadres i galliners. JOSEP MORÁN, lingüista i veí de les Corts “Al principi Can Vinyals era una masia molt gran, després es va anar dividint en altres més petites com, un altre per exemple, és la de Prat d'en Rull.” El 1900 la família Gelabert, propietària del mas, el va reformar completament per donar-li un ús més residencial. L'era es va transformar en un jardí, la façana va agafar l'aspecte que conserva avui dia, amb una cornisa amb motiu floral, i s'hi van col·locar dos grans rellotges de sol. La família Gelabert estava molt arrelada al barri. Van cedir part dels seus terrenys a l'Ajuntament de les Corts per a la construcció de l'església i la casa rectoral. En els seus terrenys va haver-hi també durant anys l'Hospital Sant Joan de Déu. Ja al segle XX la família va llogar la casa a l'Escola Ítaca i quan es van vendre les terres per a la construcció del centre comercial L'Illa Diagonal van vetllar, juntament amb alguns veïns, perquè la casa es conservés. JOSEP MORÁN, lingüista i veí de les Corts “La família Gelabert no van tirar la masia terra, no van especular com va passar amb altres masies. Quan es va fer el projecte de L'Illa fins i tot van demanar que es respectés la masia.” Actualment la masia acull la Biblioteca Can Rosés i es considera un bé cultural d'interès local.

La masia de Can Rosés es va alçar el 1716, ara fa tot just 300 anys. És una de les tres masies que es conserven del passat rural del barri de les Corts, tot i que n’hi va haver centenars. Els últims propietaris del mas van ser la família Gelabert, que va vetllar per la conservació de l’habitatge quan es van vendre els terrenys per a la construcció del complex comercial de l’Illa Diagonal.

En els seus inicis la masia de Can Rosés tenia una extensió de terres molt gran i es va construir en els terrenys en què hi havia hagut una altra masia, la de Can Vinyals. Al segle XVIII va ser una masia principalment rural, però a començaments del segle XX, concretament el 1900, la família Gelabert la va reformar i li va donar l’aspecte que té actualment, més residencial que el de l’inici. Va ser en aquell moment quan es van col·locar els característics rellotges solars.

Al segle XX la família Gelabert va llogar la casa a l’escola Ítaca, fins que la masia els va quedar petita. En els seus terrenys també s’hi va instal·lar durant anys l’antic Hospital de Sant Joan de Déu, fins que es va traslladar a Esplugues de Llobregat, i un convent de carmelites descalces que amb els anys es va convertir en l’escola Santa Teresa de Lisieux. Quan la família es va vendre part dels terrenys per a la construcció del centre comercial l’Illa Diagonal, va fer pressió conjuntament amb alguns veïns perquè la masia es conservés, segons assegura el veí de les Corts i lingüista Josep Moran. Actualment, és una biblioteca i del seu passat només se’n conserva la façana.