Visitar La Pedrera o el castell de Lloret de Mar sense moure's de Sant Andreu és possible gràcies a aquest racó. El carrer de Grau amaga aquest jardí farcit d'un centenar d'escultures i relleus de Barcelona i Catalunya. Aquest indret és obra de l'Isidre Castells, pare del Josep, que treballava en una fàbrica i també era pintor de parets. JOSEP CASTELLS "Les manualitats li agradaven i s'entretenia fent això. No anava ni al cafè ni al casal d'avis. Ho feia així." L'Isidre, un cop jubilat, va dedicar més de 10 anys a convertir el jardí en un museu d'art naïf i tècniques gaudinianes. Feia servir postals per recrear els dissenys i aprofitava les restes de runes per construir-los. JOSEP CASTELLS "Anava sempre amb una bossa de plàstic i quan hi havia una casa que havia estat enderrocada, ell agafava rajoles, les trencava i feia aquesta mena de trencadís, ja que a ell li agradava molt l'obra de Gaudí." Aquesta, la representació de Can Fabra, és una de les darreres creacions que va començar l'Isidre. Des de mitjan anys 90 només es fa manteniment del jardí per evitar la degradació del pas del temps. JOSEP CASTELLS "Perquè quan no hi cauen les fulles, ara hauran de caure totes, fins a l'època de la primavera, que comença l'època de les males herbes. Requereix molta cura, atenció, anar-lo cuidant." El Josep no sap quin serà el futur d'aquest espai. De moment, per a ell és un record del pare i una sorpresa per a qui passa pel carrer.
Es va guanyar la vida treballant en una fàbrica i com a pintor de parets. En jubilar-se, a mitjan anys 80, va començar a construir escultures i relleus dels monuments barcelonins i catalans. Feia servir postals per recrear-ne els dissenys i aprofitava les runes de cases enderrocades per construir-los. N’aprofitava sobretot les rajoles, amb què feia servir la tècnica gaudiniana del trencadís. L’Isidre Castells admirava Antoni Gaudí, segons explica el seu fill, i es fa evident en contemplar la seva obra.
El jardí és a la vista de tothom que passi pel carrer de Grau, al nucli històric de Sant Andreu. Aquest passatge, força tranquil, té un model urbanístic únic i, per això, està catalogat dins del patrimoni arquitectònic de la ciutat: a una banda d’aquest vial del segle XVIII hi ha les cases i, a l’altra, els seus jardins. El número 43 és el de la família Castells, que anys després de la mort de l’avi continua netejant i mantenint l’obra de l’Isidre.
