Després d’un any en línia, l’In-edit recupera la presencialitat amb ganes per part del públic. Segons el seu director i cofundador, Uri Altell, “estem en unes xifres similars i potser una mica superiors a les d’abans de la pandèmia”.
El festival ha engegat amb ‘Rapstar’ com a cinta inaugural, que retrata la fornada més jove de rapers nord-americans, com Lil-Xan, Lil Purp o Bhad Bhabie. En paraules de Toni L. Querol, director artístic del certamen, “podíem triar començar amb un gran nom, però som sorruts. Ens agrada inaugurar amb un documental que s’apropa amb rigor a la generació més recent i a un moviment disruptiu, com el dels rapers sorgits de Soundcloud.”
Sense caps de cartell
“No volem caps de cartell. No som un festival de música”, explica Toni L. Querol, que substitueix Luís Hidalgo en la direcció artística. “Però ha estat el nostre mestre i seguim apostant per pel·lícules que, més enllà de la música, reflexionen sobre altres temes, independentment dels noms”, precisa.
Es justifica així una secció com ‘La mirada’, selecció de films que subverteixen les formes i narratives del clàssic documental d’artista. “El de Poly Styrene, per exemple, no se centra en ella com a estrella del punk. És el punt de vista de la seva filla explicant com va ser com a mare”, comenta Querol. Gran paral·lelisme, per cert, amb una altra cinta de la secció, com és ‘Jane by Charlotte’, sobre Jane Birkin vista per la seva filla Charlotte Gainsbourg.
