in-edit 2024 programa

Torna l’In-Edit Barcelona. El festival internacional fet des de Barcelona i especialitzat en cinema documental musical celebra la 22a edició aquest 2024 i ho fa de nou reunint el millor del sector audiovisual i el musical amb un segell propi.

Aquí t’expliquem els treballs que podrem veure els dies de festival.


Quan?

Del 23 d’octubre al 3 de novembre del 2024


On

Cinemes Aribau Multicines (carrer d’Aribau, 5)


Entrades

  • accés general: 9 € (tiquet senzill)
  • abonament bàsic: 35 € (5 sessions)
  • abonament mitjà: 53 € (8 sessions)
  • abonament superior: 76 € (12 sessions)
  • abonament fan: 96 € (30 sessions)


Què hem de saber

  • El documental La joia sobre Bad Gyal inaugurarà el festival, que tindrà documentals sobre Blur, Die Antwoord, Devo, The Black Keys, The Mars Volta, Simple Minds, Brian Jones, Marisol, Mogwai, Peaches, Pavement, June Carter, Anita Pallenberg, Ani DiFranco i Robert Wyatt.
  • Estopa, Supersubmarina, Brian Eno i Lagartija Nick seran els protagonistes de les gales d’aquesta edició, a més de Bad Gyal.

Els documentals de l’In-Edit

La càmera segueix —de Barcelona a Miami, via Santo Domingo, Las Vegas, Milà i París— els passos de la cantant de Vilassar de Mar. La sortida del seu primer disc, La joia, es va posposar més d’un any, obligant-la a fer un exercici de resiliència dins de la indústria i amb ella mateixa. Tot plegat, un viatge emocional de l’artista (també ho podeu veure el 26, 30 i 31 d’octubre i 1 i 3 de novembre).


Programa del festival, dia a dia: consulteu aquí dates i horaris


Internacional

El retorn inesperat del venerat grup de britpop per a la gravació l’any passat del seu primer disc en vuit any, The Ballad of Darren, i la celebració de dos macroconcerts a Wembley, s’explica aquí com el retrobament d’uns vells amics que necessiten (per motius molt diferents) reprendre la seva relació personal i la seva química musical, enfrontant-se a molts records i a l’excitació per les noves cançons.

Vibrant viatge en el temps que captura l’essència subversiva dels pioners del punk electrònic i de l’art del videoclip. Amb un estil visual vertiginós inspirat en el cinema mut, els clàssics del fantàstic i la publicitat dels anys 50, el director de documentals com Jim & Andy, Fyre i American Movie, entre d’altres, celebra l’asseguda trajectòria (des dels seus inicis entre el fum dels rifles de la Guàrdia Nacional que massacrava manifestants contra la guerra de Vietnam a la seva infiltració en la cultura popular creuant camins amb David Bowie, Brian Eno o Neil Young) i la sàtira mordaç de l’American way of life dels creadors de la teoria de la “de-evolució humana”.

Retrat íntim i commovedor del llegendari cantant de soul i R&B Luther Vandross. Des dels seus inicis al programa infantil Barrio Sésamo, al seu treball amb David Bowie, Bette Midler, Chic, Sister Sledge o Roberta Flack i fins a la pluja de premis Grammy als anys 80. Tracta amb elegància i profunditat no només el seu talent inigualable, sinó també la seva lluita constant per ser acceptat i reconegut més enllà del mercat afroamericà, així com els seus conflictes amb els prejudicis sexuals i els complexos físics. Coproduït per l’actor Jamie Foxx.

“Si això es posa rar, prometre’m que podem deixar-ho, perquè res és més important que voler-te”. La relació personal i creativa entre Omar Rodríguez-López i Cedric Bixler Zavala —nucli dur de bandes eminents del post-hardcore i del rock alternatiu estatunidenc com At The Drive-In o The Mars Volta— és molt intensa, gairebé obsessiva. Amb un portentós collage de confessions íntimes i de quatre dècades de vídeos casolans, aquest documental ofereix una mirada sense filtre al periple de dos amics que han compartit penúries, èxits, addiccions i desenganys, i s’han salvat la vida l’un a l’altre.

Visió propera i rica en detalls del viatge d’uns joves de classe treballadora de Glasgow que van passar de ser una emergent banda de nou romàntic a convertir-se en icones del rock d’estadis. Als 80, Simple Minds s’acarnissava amb U2, protagonitzava els macroconcerts benèfics Live Aid i arrasava amb Don’t you (forget about me), de la BSO d’El club dels cinc. Amb humilitat, sorna i captivadora, el cantant Jim Kerr i el guitarrista Charlie Burchill expliquen alts i baixos, reinvencions i el petit gran mil·lenari de mantenir viva l’amistat i la flama creativa.

El documental més complet i revelador sobre Brian Jones, fundador dels Rolling Stones i una de les grans figures tràgiques del rock dels anys 60 com a membre del Club dels 27. Amb profusió d’entrevistes a persones del seu entorn més pròxim des de la infància, correspondència personal i molt metratge inèdit, el director de documentals com Kurt & Courtney o Marianne & Leonard desentranya la complexa personalitat d’un Jones brillant, carismàtic, rebel, talentós, però també insegur i cínic, així com els detonants de l’espiral d’autodestrucció que el relegaria a l’ombra de la història.

El tàndem format per Dan Auerbach i Patrick Carney, el de més èxit i influent del rock modern, es declara “matrimoni de conveniència” en aquest perspicaç estudi sobre la seva relació a partir d’entrevistes confessionals i tones d’imatges d’arxiu. La seva ambició obstinada i una robusta connexió musical són el motor de l’aventura de dos nois d’Ohio que, després d’una dècada picant pedra a l’underground, van rebentar les portes del mainstream, i ara parlen sense embuts d’ètica de treball, tensions, fama, divorcis i instint de supervivència dins de la indústria.

El relat cru i al·lucinat de les peripècies de la banda sud-africana de rap-rave Die Antwoord i de l’èxit global improbable del projecte vital de Yolandi Visser i Ninja. La pel·lícula s’erigeix com una peça més del seu impactant i provocador univers visual amb el fotògraf Roger Ballen, artífex del seu vincle estètic amb la subcultura zef i la glamurització de la marginalitat blanca. No defuig controvèrsies i aborda les acusacions de racisme, homofòbia i conducta sexual inapropiada, alhora que ens introdueix en la seva vida familiar.

Bruce Springsteen i The E Street Band ofereixen la visió més completa fins a la data sobre el procés de creació dels seus llegendaris concerts, compartint imatges dels assajos de la banda i moments especials rere l’escenari comentats personalment per Springsteen.


Nacional

El mes de juliol es van enfrontar al concert més important de la seva vida, el de la gira del seu 25 aniversari a l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona, amb 60.000 espectadors corejant fil per randa cada èxit. Aquest documental reviu aquella nit d’Estopa, des de dins.

Història coral de l’escena black metal a Barcelona que també fa extensible el relat a altres formacions sorgides a Catalunya al llarg dels anys 90. 

De Marisol, la nena prodigi instrumentalitzada pel franquisme, a Pepa Flores, icona de l’emancipació femenina i del comunisme. Amb una torrentada de testimonis i de material inèdit, aquest treball va més enllà de la crònica dels seus 25 anys de carrera musical i cinematogràfica; és l’estudi d’un mite que encarna les contradiccions de la història recent espanyola i de la dona que el mite ocultava: una dona en constant conflicte amb la fama que va haver de desaparèixer per tal de trobar la seva veu o, millor dit, el seu dret al silenci.

La convulsa trajectòria de D’Nash, la boyband que va representar Espanya a Eurovisió l’any 2007 i ha estat esborrada de la història oficial. La tensió amb RTVE pel control creatiu quant a la cançó (I love you mi vida), l’equip, el videoclip i la coreografia, i la sensació d’abandonament quant a la promoció i escenografia a la gran final, van fer que els quatre membres del grup ho visquessin com una experiència traumàtica. Entre la crònica emocional i la denúncia, aquest treball ens permet veure entre bambolines la part fosca del concurs musical televisiu més vist del món.

Immersió en la història i la contribució cultural del Sacromonte, al voltant de les zambras, les llegendàries festes flamenques dels gitanos de l’icònic barri de Granada. Entrellaçant passat i present, l’erudició d’una celebritat folklòrica com Curro Albaicín, la mirada brillant del fotògraf francès Jacques Leonard i actuacions intenses en racons emblemàtics, ret homenatge a les bailaoras, les matriarques, els músics i els cantaores que encarnaven una expressió vital i artística en perill d’extinció a mesura que les famílies de tota la vida abandonen les coves.

Història de la mítica sala de concerts que va marcar la vida musical de Barcelona durant gairebé tres dècades. Nombrosos i sucosos testimonis rememoren en primera persona i amb nostàlgia com la sala fundada l’any 1973 al carrer de l’Argenteria va ser l’eclèctic refugi, o “cabaret galàctic”, de la contracultura, acollint cantautors, jazz experimental, música popular, rumba catalana, poetes i tots els grups del “rock laietà”, i com aquesta esdevindria promotora, segell i escola de música, fins a mudar-se a mitjans dels 80 al Poblenou, per convertir-se en el buc insígnia de la música en directe a la ciutat, fins que va fer aigües.


Comparteix a: