Fa 30 anys que Cesc Gelabert i Lidia Azzopardi van formar companyia pròpia. En el món de la dansa això és tota una proesa. Per celebrar-ho s'han tornat a posar els vestits que fa 22 anys va dissenyar el pintor Frederic Amat, qui amb el temps ha esdevingut un col·laborador recurrent. CESC GELABERT, ballarí i coreògraf "En el món dels braus serien obvis els elements solars. Quan amb el Frederic treballàvem amb això ell va arribar a aquest concepte del cementiri marí i enlloc de recolzar-nos en elements solars ens vam acabar recolzant en elements femenins, de la lluna. Jo porto crancs, cloïsses, peixos. Jo dic que Belmonte és una abstracció, en termes coreogràfics, plàstics i musicals, del món dels toros. M'agrada dir que és una obra sobre la lluita o el diàleg entre l'instint i la raó...entre la vida i la mort." L'encàrrec de reposar 'Belmonte' és anterior a la polèmica de la prohibició de les curses de braus a Barcelona. Gelabert considera que l'espectacle és una estilització de la tauromàquia, però té, inevitablement, sentiments contradictoris. CESC GELABERT, ballarí i coreògraf "Trobo que les curses de braus són una herència cultural que a mi m'agrada molt i m'interessa molt. Però alhora tinc uns sentiments contradictoris que pot tenir molta gent. Jo per exemple he deixat d'anar als toros perquè per a mi la vida dels animals cada vegada em sembla més important." El cos de ball l'integren vuit ballarins, el doble que en la versió del 1988 del Mercat de les Flors. La música, que serveix en directe la Banda Muncipal, és obra d'un altre còmplice habitual, Carles Santos. 'Belmonte' va ser en el seu moment tot un èxit. Se'n van fer representacions durant tres anys. Al Lliure de Montjuic se'n fan només 9, la darrera el dia 26.
