La Galeria Mayoral presenta la primera exposició monogràfica feta a Barcelona sobre Juana Francés (1924-1990). El comissari de la mostra, Tomàs Llorens, s’ha centrat en l’etapa informalista i es mostren obres procedents de col·leccionistes privats, així com del Museu d’Alacant i el Museu Pablo Serrano, escultor que va ser també el seu marit.
Única membre fundadora del grup El Paso
L’artista alacantina va ser l’única dona entre els membres que van fundar el grup El Paso a Madrid el 1957, amb artistes com Manolo Millares, Antonio Saura o Pablo Serrano. El col·lectiu va ser fonamental per a l’art de postguerra a Espanya. “En un moment molt fosc, molt difícil de la nostra història van ser capaços”, diu Jordi Mayoral, director de la galeria, “de voler trencar un ‘statu quo’ i de crear una nova realitat, crear un nou art que tenia la intenció de canviar les coses”.
Una figura oblidada
Les 14 peces que integren l’exposició destaquen pels traços enèrgics i l’austeritat de l’etapa informalista. Sobre les textures denses a base de sorra i pigments, Juana Francés hi incidia amb pinzells gruixuts o espàtules, que donaven una gran riquesa de matisos. Són obres executades a cavall dels anys 50 i 60 del segle passat, en plena dictadura franquista, que es materialitzen en una pintura inconformista i radical. El catàleg realitzat amb motiu de la mostra contribueix a rescatar la seva producció que, per ser dona, asseguren a la galeria, va ser injustament arraconada i oblidada.
Una veu internacional
Tot i que el seu treball és poc conegut, Juana Francés va ser una artista clau en el panorama artístic de postguerra i va estar a grans exposicions com la Biennal de Venècia (1954, 1960 i 1964) o exposicions sobre art espanyol al Museu Guggenheim de Nova York (1960) o la Tate Gallery de Londres (1962). Juana Francés comparteix generació amb artistes tan rellevants com Antoni Tàpies o Eduardo Chillida.
