Barcelona rep la visita del cineasta hongarès Béla Tarr (1955) gràcies a l’homenatge conjunt que li reten la Filmoteca de Catalunya, Filmin, l’Acadèmia de Cinema Català, l’Escola de Cinema de Barcelona (ECIB) i Zumzeig. El director, un dels més singulars del cinema contemporani, acaba de rebre el Premi d’Honor de l’Acadèmia de Cinema Europeu.
Tarr, que va començar al cinema amb 22 anys, ha dirigit nou llargmetratges, dos documentals i quatre curtmetratges. El 2011, en presentar ‘El cavall de Torí’, va anunciar que no en dirigiria més perquè considera que és un llenguatge per a ell ja esgotat.
Referent de l'”slow cinema”
Convençut que és millor mostrar que explicar, Tarr ha conreat un estil particular de temps lent, rodat en blanc i negre i amb llargs plans seqüència que poden durar minuts. Paradigmàtica és ‘Sátántango’ (1994), una cinta amb 156 plans que dura més de set hores. “Qui diu que una pel·lícula ha de durar una hora i mitja? Ningú. És només que hi ha un estàndard americà”, afirma.
Mai he volgut fer una pel·lícula sobre la gent que surt a les portades de ‘Vanity Fair’”
Tot i que considera que el seu no és un cinema polític, sí que defensa la sensibilitat social dels seus treballs: “He volgut mostrar la vida real dels proletaris. Mai he volgut fer un film sobre la gent que surt a les portades del ‘Vanity Fair'”.
En sessió inaugural, el realitzador ha presentat ‘Armonías de Werckmeister’ (2000) a la Filmoteca, on també presentarà ‘El cavall de Torí’ (2011), dijous, 11 de gener. Al Zumzeig ho farà amb ‘Nido familiar’ (1979), dimecres, 10 de gener, i amb ‘La condena’ (1988), dissabte, 13 de gener. D’altra banda, impartirà dues classes magistrals a l’Escola de Cinema de Barcelona i es reunirà amb participants de la Residència de Guions de l’Acadèmia de Cinema Català.
