Acció és la seva paraula preferida. Coherent amb això, l'artista xinès Ai Weiwei no ha deixat de lluitar per les llibertats al seu país. Aquesta sala n'és l'exemple més clar. S'hi projecta el documental que Wei Wei va fer sobre el terratrèmol de Sichuan l'any 2008 i que, segons ell, va causar la mort de 5.196 nens. Una realitat que, diu, el Govern xinès va voler amagar. ROSA PERA, comissària de l'exposició "A partir d'aquí va ser quan el govern xinès va passar a perseguir tot el que feia Wei Wei. Totes les seves actuacions i intervencions." Tant és així que el 2011 va ser detingut i retingut en un lloc secret durant 81 dies. Weiwei va fer aquest videoclip que en narra la vivència. Actualment no pot sortir del país i està vigilat les 24 hores. Això l'ha inspirat en la creació de noves obres com aquesta càmera de vigilància de marbre. "En el seu discurs enlloc de paraules hi ha imatges, representades de maneres molt diferents. Diferents pel que fa a la producció, a la percepció i a la manera que les fa circular." Aquesta varietat es fa palpable en l'antologia de 42 peces expressament escollides per l'artista i que es podrà visitar fins al febrer al Palau de la Virreina. Algunes d'icòniques com la ceràmica neolítica amb el logotip de Coca-Cola. D'altres de provocadores, com la sèrie "Estudi de la perspectiva", que ataca el que ell considera símbols del poder i que inclou una imatge dedicada a la Sagrada Família. També n'hi trobem d'interactives. El millor exemple, la taula del seu propi estudi, vinguda expressament de la Xina i que dóna nom a l'exposició, "On the table". Weiwei convida qui ho vulgui a seure-hi i sumar-se així a les vora 20.000 persones amb qui s'ha reunit en la seva dilatada trajectòria.
Les sèries fotogràfiques d’Ai Weiwei fetes els anys 80 i 90 a Nova York i Pequín, i una de les obres més recents i inèdites, ‘Cao’, formen part de la mostra d’aquest artista, que interpel·la constantment el context que l’envolta i la lluita ferma en la denúncia de la manca de llibertats al seu país. Els visitants de l’exposició hi poden veure una cronologia gràfica amb la informació sobre dades en l’evolució política, cultural i econòmica de la Xina contemporània i els principals esdeveniments en la seva trajectòria artística i com a activista. “Les fotografies són proves en si mateixes perquè registren un tros de la realitat”, ha afirmat Weiwei, en referència a la instantània que va fer en un ascensor quan la policia el va arrestar.
L’exposició s’inicia amb ‘New York Photographs’ (1988-1993), que documenta les seves vivències a la ciutat dels gratacels i mostra les seves inquietuds artístiques i la seva admiració per Marcel Duchamp i Any Warhol, com s’evidencia en obres com ‘Hanging Man’, on es pot observar un penjador de roba transformat en el perfil de l’artista francès. També s’hi pot veure la sèrie ‘Study of perspective’ (1995-2011), amb diferents ciutats del món com a protagonistes i que esdevenen imatges icona d’Ai Weiwei.
Segons la comissària de l’exposició, Rosa Pera, es tracta del seu “avatar, un manifest i manual d’instruccions (…) per exercir la mirada de la dissidència”. El documental ‘Ai Weiwei’s Appeal 15,220,910.50‘ complementa aquest recorregut vital. Narra fil per randa com el van detenir de manera secreta durant quasi tres mesos i el van acusar posteriorment de frau fiscal. L’exposició es podrà visitar fins l’1 de febrer de 2015.
