Pep Vidal (Rubí, 1980) va comprar l’estoc d’una floristeria de Gràcia amb la idea d’explorar i documentar les relacions que es podien generar entre les plantes i ell mateix. L’experiment havia de durar un any, i passat aquest temps, arriba el moment d’exposar-ne les conclusions. Algunes les detalla el comissari de l’exposició, Xavier Acarín Wieland, que explica que “això ha generat una investigació viva”, i detalla que, entre d’altres, “explora aspectes com aplicar els sistemes de rec o la detecció de malalties”, feina en la qual col·labora l’Institut Botànic de Barcelona.
Acarín relata, però, que Pep Vidal va voler endur-se les plantes a Nova York, on viu i exposa una part d’aquest projecte, però “es va adonar que hi havia moltes traves burocràtiques que li impedien viatjar amb les plantes amb què havia conviscut durant un any”. Aquest entrebanc, però, forma part d’una de les conclusions de la relació home-plantes. Segons el comissari de la mostra “això demostra que hi ha una tensió entre l’aproximació horitzontal, lateral, sistèmica del Pep, amb l’aproximació jeràrquica, burocràtica, controlada, regularitzada, que és la del sistema d’importació”.
Una circumstància que, segons relata Acarín, corrobora “els interessos que hi ha en molts països per controlar el trànsit de persones”, exemplificat ara “en les plantes”.
