“Carles Santos. I ara què?”, és la primera exposició posterior al compositor que evoca tota la seva trajectòria artística. El títol no és gratuït, és la pregunta que va fer Joan Brossa a un jove virtuós del piano després de veure’l en un concert. Brossa l’elogiava com a intèrpret però “el comentari va fer que Santos deixés la carrera concertística per compondre, i per fer-ho des de l’avantguarda i la més absoluta llibertat”, explica Ona Balló, comissària de l’exposició amb l’ajut d’Elena Lasala.
La retrospectiva inclou partitures, fotografies, elements escènics, material sonor, fragments de films i entrevistes. Part de la documentació és inèdita. “Amb imatges com les de Carles Santos arrossegant un piano per la Rambla se l’ha explicat molts cops des de l’anècdota, però l’exposició permet aprofundir en algú molt metòdic i treballador”, afirma Balló.
Tàndems creatius
L’exposició també destaca com es va envoltar d’artistes rigorosos en les seves disciplines, amb les quals va poder experimentar més enllà de la música. De fet, s’ha muntat en xarxa perquè hi ha molts materials aportats per gent amb la qual va col·laborar. Hi destaquen els tàndems creatius que va formar amb el cineasta Pere Portabella i amb l’artista multidisciplinària Mariaelena Roqué.
“Carles Santos. I ara què?” és l’activitat central de Primavera Santos, programa que celebra l’obra
polièdrica de Santos durant la primavera del 2024, amb la complicitat de la Filmoteca de Catalunya i el Museu de la Música de Barcelona. Al Museu de la Música una extensió de l’exposició central ocuparà dues sales, mentre que a la Filmoteca s’hi projectarà una selecció de pel·lícules en què va participar.
