Limen, el centre d'art com a institució total. És el títol d'un projecte que s'estructura sobretot a partir de taules rodones, però que s'expressa als vestíbuls d'espais com el Centre d'Arts Santa Mònica, la Fundació Tàpies, el CaixaForum, o el MACBA. A cada vestíbul o zona d'accés hi ha instal·lat un fotomuntatge, una imatge del centre d'art on s'exposa en la qual s'han introduït elements que no són del museu. ANDREA CORACHÁN, artista visual i comissària del projecte "Els objectes que s'han triat per intercalar en els fotomuntatges són objectes que si fossin considerats valuosos podrien estar en un museu. Per exemple, en aquest cas aquí tenim a la part baixa un gravat que és el gravat d'una taula de parxís que va fer un pres en una cel·la del centre penitenciari de Quatre Camins." Andrea Corachán i Manel Delgado, comissaris de l'exposició, es pregunten per què els centres d'art s'assemblen tant a les institucions que ells anomenen institucions totals, i per què sovint les assimilen. MANUEL DELGADO, antropòleg i comissari del projecte "Aquesta tendència, cada cop més intensa i creixent, que és instal·lar contenidors d'art i cultura en allò que un dia havien estat convents, fàbriques, presons, hospitals. L'estètica del MACBA, amb aquesta mena de línies blanques asèptiques tan netes, de fet evoca directament el model dels hospitals. Aquest tipus d'espais, què signifiquen? No què signifiquen... Què volen significar? Una protecció? Una mena de fortalesa on l'art, la bellesa, i allò que és digne i mereix la pena pot sobreviure envoltat d'una ciutat que en el fons està feta de gent desesperada, desorientada, perduda?" El debat és obert. Els fotomuntatges romandran instal·lats fins al 31 de desembre.
La mostra, que és l’expressió física d’un seguit de debats i taules rodones, estableix a través de diversos fotomuntatges un paral·lelisme entre els centres d’art i institucions com les presons, els hospitals o els tanatoris.
