Són els homes més importants, poderosos i cèlebres de la Barcelona vuitcentista. Des del comerciant i empresari Joan Güell fins al banquer Evarist Arnús, que va fundar la banca més important de l'època. També hi apareixen homes de lletres i polítics. Tots ells caricaturitzats pel pinzell de Josep Parera, que també apareix en un dels dibuixos.Va ser un artista singular i popular a l'època, que ha caigut en l'oblit. JOSEP MARIA TRULLÉN, director del Museu Frederic Marès "Era com molt buscat ser caricaturitzat pel Parera, com després amb en Ramon Casas. I en aquestes 51 caricatures en veiem el per què, perquè són caricatures enginyoses, amables, capta la persona amb un gest." En total la mostra exhibeix cinquanta-una caricatures emmarcades entre els gravats de les principals artèries urbanes de la Barcelona del moment i acompanyades per alguns objectes del fons del museu que evoquen també l'època. Alguns dels noms d'aquests burgesos hi apareixen amb interrogants perquè no se sap del cert quina n'és la identitat. JOSEP MARIA TRULLÉN, director del Museu Frederic Marès "És una exposició oberta, hi ha els noms de famílies conegudes a Barcelona, probablement els descendents ens pdoran a judar a identificar aquestes persones". Aquests dibuixos plens d'humor han passat a formar part de la col·lecció del museu gràcies a una donació i es podran veure en aquesta mostra fins a la tardor.
Entre els personatges retratats en clau d’humor per Josep Parera hi ha exclusivament els homes benestants de la burgesia de l’època, com Güell, Artús, Vidal-Quadras i Xifré. Són personatges sempre masculins, relacionats amb el món de la indústria, el comerç, la banca, l’art o la política, molts d’ells impulsors de l’urbanisme i el creixement Barcelona fora muralles de la ciutat.
Un artista singular
Josep Parera es va dedicar sobretot al dibuix humorístic i, durant la segona meitat del segle XIX, tots els homes importants de la ciutat volien ser caricaturitzats per ells. “A l’igual que anys més tard tothom voldria ser retratat per Ramon Casas, a les dècades de 1850 i 1860 Parera era un personatge molt popular”, explica Josep Maria Trullén, director del museu. Un fet que, segons ell, s’explica per què la fotografia encara era incipient i per què les caricatures de Parera són “amables i enginyoses”.
A banda de dibuixant, Parera també va ser cantant d’òpera. Durant molts anys va ser el baix bufó del Gran Teatre del Liceu i, més tard, del teatre de La Scala, a Milà.
La donació
L’any 1929 Joaquim Maria de Nadal i Ferrer, cronista oficial de Barcelona, va adquirir aquesta col·lecció de caricatures de Josep Parera a la Sala Parés. Les obres han estat en mans de la família Nadal fins que el 2014 el seu nét, Joaquim de Nadal, les ha donat al museu. Pel director es tracta d’una “donació valuosa i excepcional” que enriqueix el fons artístic de l’equipament.
