Té un posat tímid i una fesomia que recorda vagament Robert de Niro. La visita de Dorantes a El Molino era un regal del cicle Poco ruido y mucho duende, perquè el pianista és car de veure darrerament. La raó: una agenda atapeïda, que el du a tocar a mig món, moltes vegades convidat per altres artistes, entre els quals la cantant Noa o el jazzman búlgar Teodosi Spassov DAVID PEÑA, "DORANTES", pianista "Me gusta compartir escenario con otros músicos sobretodo egoístamente, porque aprendo mucho. Me ponen metas. Ahora, por ejemplo, con Teodosi Spassov voy a Bulgaria i tengo que tocar un 5x8 o un 7x8. Yo no estoy acostumbrado a esos tiempos porque en el flamenco no se dan..." Tota una declaració de principis d'aquest músic i compositor, que ahir va delectar el respectable amb la col·laboració de Nano Peña a la percussió. Dorantes va interpretar alguns temes dels dos únics discs que té fins ara al mercat, 'Orobroy' i 'Sur' i sobretot material que ha compost posteriorment. Del tercer disc, que es dirà 'Sin muro', ens va explicar que hi ha més presència de cantaores diversos. Hi canten pals tradicionals que ell s'encarrega, amb el piano, de menar per camins inexplorats. Han hagut de passar 10 anys perquè Dorantes enregistrés un nou disc. Sortirà al mes de maig i el presentarà a París.
