Els “Cubotes”són una sèrie de cubs amb els noms de les notes i les alteracions dibuixats per poder fer exercicis que facilitin l’aprenentatge del solfeig. És el mètode que ha ideat l‘Eva Simó és pianista professional i, a banda, fa molts anys que és professora de piano. Les classes inclouen teoria musical que els alumnes posen en pràctica quan toquen l’instrument. Cada vegada és més freqüent l’utilització de mètodes que traspassen els llibres i busquen interaccions més pràctiques perquè l’alumne entengui millor els conceptes i adquireixi amb més facilitat els coneixements. La creació d’aquest nou mètode “Cubotes”, explica l’artista, neix d’un alumne a qui li costava aprendre la composició dels acords musicals. Per ajudar a facilitar-ne la comprensió, Simó va crear daus de fusta on escrivia les notes i les alteracions musicals. A partir d’aquestes peces va idear jocs i exercicis que faciliten l’aprenentatge de la teoria, el que es coneix com a solfeig.
“Cubotes” fa possible tocar les notes i moure-les físicament. Això facilita l’aprenentatge musical
Exemples pràctics del joc de “Cubotes”
La Maria és alumna de l’Eva des de petita i fa tres mesos que han incorporat a les classes aquest mètode. “Cubotes”, diu, li permet tenir més clars els acords i agafar agilitat. Considera recomanable aquest sistema d’aprenentatge, no només per la utilitat sinó perquè permet passar una bona estona.
Durant la classe, l’atzar juga un gran paper. La Maria llença els “cubotes” i cauen dos amb dues notes a partir de les quals ella ha de saber dir quants tons hi ha entre elles, quins acords es poden fer o com muntar una escala musical sencera a partir de les notes de partida.
L’Eva fa les peces de “Cubotes” a mà a casa seva
Per donar-li un valor afegit les peces no estan fetes en una impremta o amb un disseny preestablert. És la pròpia Eva la que fa cada peça a mà. Amb retoladors de colors per donar-li un atractiu estètic, Simó fa daus on apareix el nom d’una nota en totes les cares, altres que tenen diferents notes en diferents cares d’un mateix dau, i fins i tot altres que només tenen alteracions: sostingut, bemoll, becaire; o les claus: De Sol, de Fa i de Do.
