Leandre Ribera, més conegut com Leandre, fa els darrers retocs a una escenografia mínima: un carretó i una carpa de circ abaixada. Una carpa que no servirà per res, només per ser trepitjada... Perquè els personatges de l'espectacle són tres pallassos que han perdut la feina, qui sap si per "demodés" ('passats de moda'). Amb gestos i mirades precises, amb gags senzills i sense pretendre fer riure a cor que vols, Leandre i companyia reten un homenatge agredolç als pallassos d'abans. LEANDRE RIBERA, pallasso "Per nosaltres és l'imaginari que portaven ells, que ha desaparegut de la consciència col·lectiva. Era una cosa de consciència col·lectiva. jo recordo el meu pare parlant-me d'anècdotes de clowns clàssics, com una cosa quotidiana... pallassos que ni havia vist. I ell m'explicava anècodtes. Igual que avui parlaríem que l'Angelina Jolie ha estat al Sàhara en una missió d'UNICEF." Com Chaplin en moltes pel·lícules, els tres pallassos són uns perdularis sense nord. Passen fam, i si han d'escalfar-se, no els importa fer foc amb el darrer vestigi d'esplendors passades... La Seca, fidel a la seva filosofia de preservar alguns gèneres que queden sovint marginats de les programacions teatrals, repesca un muntatge de Leandre i la companyia La Tal estrenat a Namur, Bèlgica, el 2007, i després a la fira de Tàrrega. No l'han deixat de representar, però s'ha vist molt poc a casa nostra. "L'espectacle arriba en un moment de reconeixement per Leandre. No només pel Premi Ciutat de Barcelona de Circ de fa uns dies, sinó també pel d'abans, el premi Zirkòlica a la millor posada en escena per un altre espectacle, 'Rien à dire'."
