El món sardanista ha saludat amb alegria aquesta producció de la companyia Gelabert-Azzopardi, que suposa obrir una finestra a la contemporaneïtat. L'espectacle es fa i es desfà repassant alguns moments històrics del ball popular i desmarcant-se de folclorismes CESC GELABERT, coreògraf "'La gent ha de poder emprar, destruir qualsevol element cultural. La sardana, a partir del franquisme, es converteix en un símbol de resistència i, des del meu punt de vista, queda un pèl segrestada". Perejaume ha dissenyat l'escenografia, que representa esquemàticament muntanyes ballant. La Banda Municipal de Barcelona, situada al fons de l'escenari en una immensa tarima, interpreta una banda sonora del basc Borja Ramos que inclou mitja dotzena de sardanes, quatre de les quals ben conegudes per qualsevol sardanista, una del mateix compositor i una de Carles Santos. CESC GELABERT, coreògraf "Jo no sóc un sardanista, sóc un ignorant, des del punt de vista sardanístic, però li tinc molt respecte i apreci. I et puc dir que el món dels sardanistes ha estat entusiasta, obert. Ells estan encantats que es parli d'aquest món". No cal ser sardanista per gaudir d'aquest espectacle lluminós, especialment adient per encetar una nova edició del festival d'estiu de Barcelona, la número 35. Una 35a edició que és la última, recordem, sota direcció de l'argentí Ricardo Swarcer, després d'un mandat de cinc anys.
