Les Festes de la Mercè sempre tenen dues cites castelleres al calendari: la diada històrica amb dues colles convidades, que aquest any han estat els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa, i la diada amb les set colles barcelonines. Diumenge es va celebrar la primera i a la plaça de Sant Jaume es van poder veure castells de grans dimensions. Concretament, el 2d9fm tant dels Minyons com dels vilafranquins, una construcció qualificada com a castell de gamma extra.
Per fer possible aquestes construccions humanes hi ha molta ciència al darrere, com ha explicat el director mèdic i científic de la Coordinadora de Castells de Catalunya, Daniel Castillo.
-Quin tipus de ciència hi ha en els castells?
-Moltes. Enginyeria, arquitectura, medicina, hi ha molta física, química sensorial pel que fa a l’alliberament de neurotransmissors, etc.
-Però on veiem l’enginyeria, per exemple?
-En un castell la trobem tant a l’estructura que té la pinya com a tota l’estructura del tronc. És a dir, la gent no es posa allà on els sembla, sinó que cadascú té la seva posició assignada i tot està molt pensat i ben dissenyat perquè el castell pugi ferm. Cada casteller té el seu lloc en funció de la mida que té, el pes que fa, la llargada dels braços, etc. Això és enginyeria.
“Si els castellers no fan força per equilibrar la construcció, la tendència natural és girar en espiral i caure”
-I la física?
-Sí. La física és clau per equilibrar les forces que es fan amb els braços, l’esquena i el tors. De fet, si els castellers no fan força, la tendència natural és girar en espiral i caure. Això s’ha de contrarestar amb forces i cada casteller ja sap què ha de fer, a còpia de molts assajos.
En aquest sentit, els braços són importantíssims per mantenir les mides del castell, perquè una estructura de quatre no quedi massa oberta o massa tancada i que, en conseqüència, el castell se’n vagi cap a dins. Per mantenir bé les mides és important que les forces, que mantindran el castell recte, vagin en vertical.
-I que en té d’arquitectura un castell?
-Es pot veure clarament a la pinya, on els noms d’algunes posicions venen de l’arquitectura. Un exemple és el contrafort, que té a veure amb la catedral gòtica però en el món casteller vol dir una funció molt concreta: impedir que els baixos no se’n vagin cap endarrere.
Les agulles, en canvi, són aquells castellers que són dins de la pinya i posen els braços perquè els segons de la construcció no dobleguin els genolls. Tot està pensat arquitectònicament. També la posició del vent, que és la persona que està entre una regna i l’altra a la pinya i, com els vents d’una tenda de campanya, ha de mantenir centrat el castell i que la base sigui el més forta possible.
“La pinya no ha de mirar mai el castell, sinó que el nota o el sent. […] Si ve més d’una banda, de l’altra, o si tremola. Són sensacions de tacte o oïda que es tradueix en informació cerebral que arriba conduïda per neurotransmissors”
-Com és la química en els castells?
-Potser és molt poètic però hi té un paper fonamental. Té a veure amb les sensacions, ja que els castellers de la pinya no han de mirar mai el castell, sinó que es nota o se sent. Notes si ve més d’una banda, de l’altra, o si tremola, si has d’anar més cap a un costat o l’altre. Són sensacions de tacte o oïda que es tradueixen en informació cerebral que arriba conduïda per neurotransmissors, i això, és pura química.
-I en quin moment entra la medicina en aquest món?
-Actuem amb mesures de prevenció passiva. La més visible és el casc de la canalla, que té una eficàcia absoluta, però n’hi ha d’altres com les xarxes als locals d’assaig, els terres atenuants per absorbir l’energia en cas de caiguda, la protecció bucodental o la faixa.
A banda, hi ha la protecció activa, que és tot allò que el casteller pot fer per disminuir el risc de lesionar-se.
“Encara que caigui el castell, no s’han de deixar anar de les mans mai, sinó que han de seguir agafats perquè així es frena la caiguda”
-I quina funció té la faixa?
-La faixa no és només un element ornamental, és cabdal perquè augmenta la pressió abdominal. Si no la tinguéssim, no podríem fer castells perquè rebentaríem la columna vertebral. Podem fer castells gràcies al fet que el nostre abdomen està agafat per la faixa.
-I què passa quan un castell fa llenya?
-Els castellers del tronc, que cauen de més altura, saben perfectament què han de fer per no fer-se tan de mal. Encara que caigui el castell, no s’han de deixar anar de les mans mai, sinó que han de seguir agafats perquè així es frena la caiguda i l’energia potencial de l’impacte sobre la pinya es disminueix. No és una caiguda a l’acceleració de la gravetat sinó que ens anem frenant entre tots.
Pel que fa a la pinya, com que han notat que el castell cau el que ha de fer cada casteller és posar-se més fort encara, contreure més els músculs per autoprotegir-se ells i els que cauen de dalt. Està estudiat que la pinya absorbeix el 60 % de l’energia de l’impacte d’una caiguda.
