Els lectors de ‘La Pesta’ poden descobrir al Teatre Lliure de Gràcia l’atípica relació sentimental que l’escriptor i dramaturg Albert Camus va mantenir amb l’actriu María Casares, filla del ministre i cap de govern republicà Santiago Casares Quiroga. ‘Casares-Camus: una història d’amor’ és un títol amb dramatúrgia de Rosa Renom i direcció de Mario Gas que defensen, a escena, Renom i Jordi Boixaderas.
Renom va construir la dramatúrgia de l’obra a partir d’una selecció de les més de 800 cartes que es van escriure Casares i Camus, publicades a França el 2017 i l’any passat, en castellà, per l’editorial Debate. Es van conèixer a París el 1944 i van mantenir la relació fins a la mort del Premi Nobel de Literatura, el 1960. “Una història de passió, d’amor profond, però també de contradiccions i desesperances”, comenta Gas.
Retrat d’una època
Un idil·li marcat per la impossibilitat de viure junts, atès que Camus va estar sempre amb la seva dona, amb la qual va tenir dos fills. “Tenia un parell d’amants més, i ella també en va tenir. Però la seva relació va ser indestructible. Això és el fascinant”, detalla el director escènic.
Més enllà de la relació sentimental, la correspondència parla també d’una època: París als anys cinquanta, la seva relació amb els exiliats republicans (com ho era Casares), la polèmica de Camus amb Sartre i els cercles més intel·lectuals, etc… I també de les vicissituds i èxits de les respectives carreres. Mario Gas, per cert, va conèixer l’actriu, una de les més potents del teatre francès de la segona meitat del segle XX: “Era una dona amb una personalitat fantàstica i molt sentit de l’humor”.
