Pepa Plana, Tortell Poltrona o Loco Brusca són alguns dels esbogerrats músics que Carlo Mô simula dirigir amb la batuta. Una mena d'homenatge als pallassos que més l'han influït. Els vídeos que ha creat Pep Carbonell són de fet l'únic element escenogràfic per servir el joc teatral de Carlo Mô i Mr. Di. Una deconstrucció hilarant de l'òpera 'Don Carlo' de Verdi. CARLO MÔ, pallasso "Figura que en el estreno de Verdi, el día que se estrenó, un antepasado mío participó. Y el mismísimo Verdi lo despidió ese mismo día. Y mi antepasado mío lo maldijo. Le dijo: 'pues mis hijos y los hijos de mis hijos y los hijos de los hijos de mis hijos participarán en todas las versiones que hagáis, así durante todas las generaciones tras generaciones'." Mr. Di és el narrador que introdueix els fragments de l'òpera i Carlo Mô es desdobla en tots els papers de l'auca possibles. Amb una incontinència verbal desaforada, construeix associacions d'idees absolutament delirants. No cal dir que 'Don Carlo tragedi' no és un espectacle per a amants de la lírica i sí per a admiradors de Grouxo Marx.
