L'austeritat del cartell no ha impedit que els cinèfils haguessin de fer cua abans d'entrar a l'Auditori del MACBA. En aquest cas, s'esperen impacients per veure 'Ciutat morta', una pel·lícula que qüestiona el procés judicial conegut com a cas 4-F, arran dels incidents en una casa okupa del carrer de Sant Pere Més Baix, el febrer de 2006. Premiada al Festival de Màlaga, 'Ciutat morta' ha estat un dels reclams de la cinquena edició del Barcelona Creative Commons Festival. La llicència Creative Commons és una alternativa al copyright tradicional. Aquesta opció permet a l'autor mesurar el grau de llibertat que vol donar a l'obra. Els impulsors del festival diuen que fan pedagogia de la còpia. I és que un dels avantatges d'aquests films és que els espectadors se'ls poden descarregar des de casa sense remordiments. ANDREU MEIXIDE, codirector del festival BccN "Està comprovat amb números que les pel·lícules que més circulen per Internet són els que més beneficis generen en un circuit tradicional. És a dir, les pel·lícules més descarregades després generen més taquilla." XAPO ORTEGA, codirector de 'Ciutat morta' "Vamos a ser igual de precarios poniendo un copyright que una licencia libre. Es decir, si le hubiésemos puesto un copyright no hubiéramos ganado más dinero considerando que hemos ganado ninguno hasta ahora." Durant quatre dies el festival ha presentat una trentena de propostes ben diferents. Una d'elles és 'Se fa saber', de la debutant Zoraida Roselló. Tot i que ara està instal·lada a Barcelona, ha volgut retratar el seu poble d'origen, Santa Bàrbara, al Montsià. ZORAIDA ROSELLÓ, directora de 'Se fa saber' "A partir de cinc o sis personatges que a poc a poc vaig anar coneixent he intentat elaborar un retrat des del meu punt de vista d'aquest indret." El festival s'acabarà avui amb un plat fort. La projecció de 'Buy buy Europe', un documental belga que aprofundeix en la crisi de l'euro des d'un punt de vista crític. Una part de la pel·lícula està rodada a Barcelona per abordar els desnonaments pels impagaments d'hipoteques.
La llicència Creative Commons és una alternativa al copyright tradicional. Aquesta opció permet a l’autor mesurar el grau de llibertat que vol donar a l’obra. Els impulsors del festival diuen que fan pedagogia de la còpia, ja que -segons expliquen- un dels avantatges d’aquests films és que els espectadors se’ls poden descarregar des de casa sense remordiments. “Està comprovat amb números que les pel·lícules que més circulen per Internet són les que més beneficis generen en un circuit tradicional. És a dir, les pel·lícules més descarregades després generen més taquilla”, explica el codirector del BccN, Andreu Meixide.
Durant quatre dies, el festival ha presentat una trentena de propostes ben diferents. Una de les que més ressò ha tingut ha estat ‘Ciutat morta’, una pel·lícula que qüestiona el procés judicial conegut com a cas 4-F, arran dels incidents en una casa okupada del carrer de Sant Pere Més Baix, el febrer de 2006. El film va ser reconegut al Festival de Màlaga com a millor documental. Un dels directors, Xapo Ortega, considera que en el cas del seu documental, els beneficis seran igual de precaris tant si opta pel tradicional copyright com si ho fa per una llicència lliure: “Amb cap de les dues fórmules no hauríem guanyat cap euro, així que vam escollir que fos lliure.”
El festival s’acaba aquest diumenge amb un plat fort: la projecció de ‘Buy buy Europe’, de Pieter De Vos, un documental belga que aprofundeix en la crisi de l’euro des d’un punt de vista crític. El film està basat en el llibre supervendes de Peter Markens ‘Com s’atreveixen? L’euro, la crisi i el gran atracament’. Una part de la pel·lícula està rodada a Barcelona per abordar els desnonaments pels impagaments d’hipoteques.
