Sis ballarins i sis músics... i dues "as", o millor dit, dos asos en dues disciplines, Ángel Corella i Ara Malikian. A primera vista, una combinació curiosa, el madrileny tan disciplinat i metòdic, l'armeni amb pinta de bohemi tronat. Però la cosa funciona i la simbiosi mena l'espectador per diversos escenaris. El primer, classicitzant, amb 'Souvenir de Florencia', de Txaikovsky de fons... Els músics de l'Orquestra del Tejado s'entrecreuen a escena amb Corella i els altres cinc ballarins.... ARA MALIKIAN i ÁNGEL CORELLA, violinista i ballarí "Uno alimenta el otro y el otro alimenta a ti. Eso es lo que es maravilloso." "Sí, normalmente los bailarines estamos acostumbrados a tener a la orquesta en el foso, i tenerlos al lado de nosotros sintiendo la vibración del violín, pues te hace flotar... y sobre todo teniendo la vibración de Ara, pues todavía más." "Nosotros los del foso... ¡dejarme salir!" La segona part, més contemporània, transita per diversos estats d'ànim... La ironia arriba amb 'A+A', coreografia d'un dels ballarins, Russell Ducker, sobre partitura del mateix Ara Malikian. Corella aconsegueix que el violinista s'impliqui en el ball, tot i que amb poca ortodòxia... Malikian i l'orquestra abaixen teló diumenge, però Corella i companyia es queden una setmana més al Tívoli, amb un altre muntatge radicalment diferent. Es diu 'Bourbon Street' i és un espectacle amb coreografies de contemporània i de clàssica, però també amb un homenatge a la Nova Orleans dels anys 20, amb lindyhop, i a ritme de jazz de l'època.
