Aquesta setmana s’ha estrenat un dels murals d’art urbà més grans de Barcelona, homenatge a la pagesia santsenca, obra de Roc Blackblock. Però no és l’única peça d’art urbà que els darrers mesos s’ha dut a terme a la ciutat. Als Penitents, Aina Sallés n’ha dedicat un a dos pintors graciencs. A la via Trajana, el col·lectiu La Matrioska ha recreat la imatge històrica d’un pati de veïns. I a l’edifici Pantera Rosa, a la Marina, Teo Vázquez ha homenatjat la diversitat d’orígens dels veïns. I l’enumeració podria seguir.
Tenim un marc normatiu que aplica Paisatge Urbà que és molt restrictiu i anacrònic, basat en un model de ciutat més propi dels anys 80 que del 2020
Aquests mesos d’efervescència de l’art urbà fan sorgir la pregunta. S’està convertint Barcelona en una ciutat de murals? Segons l’artista Roc Blackblock, un dels més prolífics, som lluny d’aquesta distinció. La normativa de paisatge urbà, diu, és massa rígida i el nou protocol amb què treballa l’Ajuntament eleva el cost de les produccions. “Tenim un marc normatiu que aplica Paisatge Urbà que és molt restrictiu i anacrònic, basat en un model de ciutat més propi dels anys 80 que del 2022″, ha assegurat l’artista a betevé.
De fet, Blackblock concreta que en el seu últim projecte l’Ajuntament va aplicar un protocol nou encara per polir en què “s’imposen unes condicions tècniques que poden tenir molt de sentit però altres que són desproporcionades, com haver de treballar amb arquitectes que redactin un informe o obtenir llicències d’obra“. Això, afegeix, “fa que s’acabi imposant una despesa que pot deixar fora tots els col·lectius, entitats i persones que vulguin dur a terme actuacions culturals”.
Tenim artistes de fama internacional que han pintat arreu del món i que aquí no tenen peces perquè els esgota tota aquesta gestió
A principis de la dècada dels 2000 Barcelona es va convertir en tot un pol d’atracció de grafiters d’arreu del món. L’ordenança de civisme del 2006 va tallar aquesta realitat de soca-rel. Segons Blackblock, passat aquest temps “seguim en caiguda lliure perdent valor” com a ciutat referent de l’art urbà. “Tenim artistes de fama internacional que han pintat arreu del món i que aquí no tenen peces perquè els esgota tota aquesta gestió”.
El projecte Visibles, una “rara avis”
Per tot això, el projecte Visibles és una “rara avis”. Arrels va aconseguir el permís per a 13 obres de gran format en edificis, molts dels quals patrimonials, un autèntic privilegi, segons l’autor de les peces, l’artista Teo Vázquez. “Volia que les obres de les persones que he retratat se situessin en llocs on ells solien pernoctar”, destaca. Sota aquesta premissa, Arrels va aconseguir el permís per fer actuacions d’art urbà en llocs tan insòlits com l’església de Sant Agustí Nou, al Raval, o el Palau de la Virreina. A aquesta major flexibilitat hi pot haver contribuït el fet que les obres siguin de paper.
