El llegat fotogràfic de Colita és immens i de gran valor documental. La fotoperiodista, que va morir diumenge, 31 de desembre, ha sabut immortalitzar com poques persones la Barcelona de les múltiples cares: des dels membres de la Gauche Divine (de la qual va formar part) i la Nova Cançó, passant per la grisor del franquisme i la vida a les barraques.
Colita va començar la carrera de fotoperiodista als anys 60 quan, gairebé per causalitat, va conèixer Oriol Maspons, que li va aconseguir una feina com a secretària de Xavier Miserachs. A partir d’aquí, tots dos es van convertir en els seus mestres i referents, juntament amb un altre gran nom del fotoperiodisme, Francesc Català-Roca. Aquest mestratge li va servir per deixar un llegat fotogràfic de valor incalculable sobre Barcelona.
La fotògrafa de la Gauche Divine i de la Nova Cançó
Va saber capturar la vitalitat i la diversitat de la ciutat i de la seva gent, especialment dels barris més humils i dels que vivien en barraques. Això, però, no li va impedir retratar alguns dels personatges culturals més il·lustres d’una societat que s’esforçava per fugir de l’opressió del franquisme. Això la va convertir en la fotògrafa per excel·lència de la Gauche Divine, ja que tenia molts amics que en formaven part, i també del moviment de la Nova Cançó.
Per davant de la càmera de Colita hi van passar noms com Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, Salvador Dalí, Joan Miró, Orson Welles, Rafael Alberti, Ana María Matute, Carme Amaya, Antonio Gades, Joan Manuel Serrat, Bella Dorita o els germans Terenci i Anna Maria Moix, entre molts altres.
