La construcció del pont de Marina es va iniciar el 1926 -tot i que existia un projecte anterior- i es va inaugurar el 2 d’abril del 1928. La intenció era crear una estructura que salvés el desnivell de l’Estació del Nord i també el pas per les vies. Era un pas molt perillós, però molt utilitzat pels veïns que anaven de l’Eixample a les fàbriques del Poblenou.
“Hem de tenir en compte que la construcció del pont va treure tres passos a nivell”, explica Gisela Boronat, de l’Arxiu Històric Fort Pienc, “o sigui que estem parlant d’una envergadura important, i va ser una cosa que es va reclamar durant molts anys”.
Una reforma complicada
El resultat va ser un pont monumental, que amb els anys s’ha anat deteriorant. Des de l’Arxiu Històric veuen difícil la reforma perquè implicaria treure el “caixó” que es va fer als anys 70 per cobrir les vies del tren. Una estructura que es va aprofitar per fer la grada i els vestuaris del camp de futbol que es va instal·lar posteriorment sota el pont.
Tot i això, l’Arxiu reivindica la reforma del pont, que s’ha anat deteriorant amb els anys. De fet, des del 2013 -quan es va obrir el carrer d’Alí Bei-, alguns elements estan coberts amb xarxes. A més, hi ha un arc obturat i no en queda cap fanal. Per això, des de l’Arxiu demanen a l’Ajuntament que emprengui la restauració del pont abans no se’n celebri el centenari el 2028. De moment, la història del pont es pot veure en una exposició al Centre Cívic Fort Pienc fins al 23 de juliol.
