Barcelona torna a ser l’escenari d’una pel·lícula de terror. En aquest cas, sota la direcció del madrileny Luis Prieto, que presenta el film ‘Estación Rocafort’. Aquest thriller psicològic s’estrena als cinemes el 6 de setembre i està basat en diversos fets tràgics succeïts en aquesta parada de metro de l’Eixample, des que es va inaugurar el 1926. Accidents mortals, suïcidis o aparicions misterioses han marcat la llegenda negra de l’estació, que va viure el seu moment àlgid als anys 70. “‘Estación Rocafort no és només una pel·lícula de terror’“, apunta el director. “És una pel·lícula inquietant, definitivament no apta per a persones que s’espanten fàcilment“, afegeix.
Durant el film es poden veure les entranyes del metro barceloní. Espais als quals els viatgers habitualment no poden accedir i que han servit per crear l’atmosfera d’intriga que el director buscava. De fet, Prieto explica que només podien gravar de matinada, “mentre el servei estava tancat”, ja que tota la pel·lícula està gravada al metro de Barcelona i no hi ha imatges d’estudi. Tot i això, apunta que van decidir no gravar imatges a l’interior de l’estació que dona nom al film: “No hem gravat a l’estació de Rocafort per evitar el safareig i per respecte a les persones que hi van morir.”
Un misteri que sacseja l’estació
El film tracta sobre un misteri que durant anys sacseja l’estació del metro de Rocafort a Barcelona i que entra de ple en la vida de la Laura (Natalia Azahara) quan comença a treballar en aquesta parada. La protagonista no tardarà a descobrir una llegenda que la començarà a perseguir: molta gent hi ha mort en circumstàncies estranyes. La Laura decidirà descobrir la veritat i, per fer-ho, demanarà ajuda a en Román (Javier Gutiérrez), un expolicia que té dimonis propis relacionats amb aquest cas.
Luis Prieto explica que deixa una sensació d’inquietud difícil de controlar, i que alguns es preguntaran si realment estan sols o si alguna cosa sinistra els aguaita en la foscor del túnel. “Després de veure-la [la pel·lícula], molts espectadors podrien pensar-s’ho dues vegades abans de viatjar en metro de nit“, conclou.
Aparicions durant el rodatge
El director del film també explica com durant la construcció de la pel·lícula han pogut parlar amb persones que han treballat o encara treballen al metro. Alguns d’ells, fins i tot, explica que li han parlat d’històries “força esgarrifoses, de coses que han vist o creuen haver vist”.
“També històries reals de persones que hi han perdut la vida en situacions dramàtiques o d’aparicions que han vist i no tenen explicació. La veritat és que durant el rodatge ens va passar una cosa similar: una nit estàvem gravant i de cop una persona de l’equip va cridar ‘Allà hi ha algú’, referint-se al fons d’un túnel. Tot plegat en un lloc on no hi hauria d’haver hagut ningú del nostre equip”, explica. En aquest sentit, Prieto conclou: “No sé si és realitat, ficció o paranormal, però una persona de l’equip va veure algú i, per a aquella persona que ho veu, és molt real.”
