El 23 de maig del 1923 va néixer Alícia de Larrocha, una de les millors pianistes a escala mundial, que amb només dos anys ja va demostrar que podia arribar lluny en l’àmbit musical. Enguany se celebra el centenari del seu naixement i des de l’Associació Alícia de Larrocha han organitzat diversos actes per recordar la seva figura i donar-la a conèixer fora de l’esfera musical. També es faran concerts en què participaran pianistes del més alt nivell, tant a Catalunya, com a l’estat espanyol o a l’estranger.
Una artista virtuosa
Alícia de Larrocha va convertir-se en una de les millors pianistes del món amb un ampli repertori i una manera de tocar cristal·lina, que feia que se sentissin totes les notes. Les seves mans petites però elàstiques sempre van ser fidels a les partitures de cada compositor i va tenir una carrera musical molt llarga. Es va retirar el 2003 amb 80 anys, però encara més destacada és l’edat en què va començar a tocar.
Amb dos anys volia assistir i seguir les classes que impartia la seva tieta, que era professora de piano. “Un dia en sortir un alumne que havia estat a classe, es va asseure al piano amb dos anyets i va tocar els primers compassos que havia escoltat durant la classe”, explica Alícia Torra, filla d’Alícia de Larrocha. En veure el seu talent innat, la tieta —que havia estat alumna de Granados—, la va portar a Frank Marshall, que va acabar sent el professor d’Alícia de Larrocha des dels tres anys.
Donar-la a conèixer fora de l’àmbit musical
Des de l’organització del centenari volen aprofitar l’efemèride per donar conèixer aquesta pianista extraordinària, fora de l’àmbit musical. Va tocar pels cinc continents però era una persona que no li agradava ser el centre d’atenció o que es parlés d’ella. “Jo sí que vull que es parli d’ella, jo sí que vull que es reconegui la rellevància que va tenir, perquè ella és coneguda dins del món de la música clàssica, però la gent que no està ficada en aquest món no sap qui va ser”, reivindica Torra.
“Al Japó la veneren, als Estats Units hi passava quatre o cinc mesos cada any. Sens dubte, va ser una de les millors pianistes i amb un segell molt particular“, explica Maria Ferré, arxivera documentalista que ha estat catalogant l’arxiu Alicia de Larrocha durant els últims 12 anys.
Un arxiu global i molt complet
Enguany l’obra d’aquesta pianista extraordinària, que va guanyar quatre premis Grammy entre molts altres premis, se sentirà per tot arreu. Un cop s’acabi la celebració del centenari, la música que va tocar i tota la documentació al voltant de la seva carrera musical, es podrà seguir consultant i escoltant a l’Arxiu Alícia de Larrocha, que està disponible al seu web de manera gratuïta. Després de 12 anys de feina, aquest any s’acabarà de catalogar i digitalitzar tot l’univers de la pianista.
Es tracta d’un dels arxius més complets que existeix i conté tot tipus de documents i objectes. Des dels vestits que va portar als concerts, a música inèdita gravada per al seu marit quan no hi podia assistir, als més de 4.000 programes dels concerts que va fer o un recull de premsa des de l’any 1932 fins ara. “Una de les característiques dels arxius privats és la disgregació del material: normalment es perden moltes coses.
El gran avantatge que té aquest arxiu és que està tot junt i et dona una visió molt global de la persona que hi ha darrere”, explica Ferré entusiasmada, que afegeix “arxius d’aquesta magnitud i tot junt, tant global, n’hi ha molt pocs al món i això és gràcies als hereus i al seu marit.”
