Un gest tan senzill com aquest és el resultat de segles de feina. ALBA PEREA "Obres l'aixeta i veus que hi ha aigua, i per tu és una cosa molt normal, i veus que no, que darrera hi ha un treball força important. ESTRELLA GONZÁLEZ "No hace tantos años la gente tenía que ir a las fuentes, a los pozos a coger agua y esas cosas tal vez te hace un poco reflexionar." És el que han après veient peces com ara canonades de ceràmica originals usades pels romans. Ells van ser els primers a construir una xarxa de distribució d'aigua. No va ser, però, fins la creació de l'Eixample que es va pensar a fer arribar l'aigua a les llars. Per aconseguir-ho volien elevar per sobre els habitatges tot un sistema hidràulic. La Torre de les Aigües és el reflex d'unes intencions que no van prosperar. L'Ajuntament va prioritzar posar una font al Parc de la Ciutadella, abans de fer arribar l'aigua a les llars. Ho va deixar en mans de l'empresa privada, que va limitar el servei a les classes benestants. Per compensar-ho, a mitjan segle vint, es van instal·lar alguns punts d'aigua als carrers dels barris populars. Fonts com aquesta, que cada vegada són més difícils de trobar a la via pública, es van convertir, juntament amb els safarejos i els banys públics en un element central de la vida de la gent. L'aigua continua sent motiu de preocupació i discòrdia. Si fa 40 anys que la majoria de les llars de Barcelona disposen d'aigua corrent, encara hi ha milions de persones a tot el món que somien a poder tenir aquest servei.
