Han passat 75 anys i avui són els fills els que s'han conegut. En el mateix punt on Agustí Centelles va fotografiar Mariano Vitini, el19 de juliol de 1936. Les investigacions de la família Centelles han fet que el nom d'aquest guarda d'assalt surti de l'anonimat. Per Vitini, aquell moment era tan sols un record. I no va ser fins el 1978 quan va descobrir la importància de la fotografia. Tot de casualitat, quan li van regalar aquest llibre. ANNA ROJAS VITINI, néta de Mariano Vitini "I va dir: Ostres, aquest sóc jo!" Vitini va morir l'any 83 i va deixar aquesta baioneta, la mateixa que va utilitzar el dia de la instantània. Objectes que la família ha guardat per no oblidar una època que Vitini preferia no recordar. MARIA LUISA VITINI, filla de Mariano Vitini "Inclús amb nosaltres que érem les seves filles. Potser també per això, per no donar-nos una visió de la vida cruel. I sí, algunes coses, les va explicar, però els seus sentiments no feia falta que els expliqués perquè el meu pare, la veritat, és que va fer un 'bajón' molt bèstia, tenia la cara trista." SERGI CENTELLES, fill d'Agustí Centelles "Aquest casc que hi ha aquí és un trofeu que va aconseguir contra els sublevats. I que sempre més va guardar i que en totes les fotos que li va fer el meu pare el porta penjat al braç com un motorista actual." I per no oblidar aquestes i altres històries que avui s'han explicat, les dues famílies han intercanviat una reproducció de la fotografia firmada pels familiars dels protagonistes.
La fotografia representa la lluita de tres guàrdies d’assalt republicans, un dels quals era Mariano Vitini, durant els incidents posteriors a la sublevació franquista. Cal remarcar aquest “representa”, ja que Agustí Centelles va demanar-los que reconstruïssin el moment de la lluita, de manera que van col·locar-se amb els fusells en mà dirigits a un objectiu inexistent en el moment de fer la fotografia. En aquell moment, un ciutadà espontani va situar-se dins de l’enquadrament, però posteriorment va retallar-se el costat esquerre de la imatge apaisada i la fotografia que en va resultar va convertir-se en portada de revistes, com el ‘Newsweek’, i diaris de tot el món.
Arran del procés de catalogació per part de l’equip de documentació de la família Centelles i un reportatge d’investigació del periodista Javier Cercas, s’ha localitzat la família de Mariano Vitini Flórez, repartida per França i Espanya. Fills, néts i besnéts del republicà i del fotògraf valencià, que sovint s’ha comparat amb l’hungarès Robert Capa, s’han trobat per primer cop i han recordat la instantània.
L’obra de Centelles, a qui es va atorgar el Premi Nacional de Fotografia l’any 1984, forma part del Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca des del novembre de 2009, després que la família el va vendre per 700.000 euros al Ministeri de Cultura. De res no va servir l’intent de l’Ajuntament de Barcelona perquè l’arxiu es quedés a Catalunya i el fons documental va marxar cap a Salamanca. La Comissió de la Dignitat va qualificar la venda d'”acte d’humiliació” al poble català; Joan Manuel Tresserras, aleshores conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, va acusar els fills de Centelles d’actuar amb una “deslleialtat flagrant”.
