50 anys de ‘Cavall Fort’

"Aquí tinc un volum que està esparracat, que fins i tot ja el vaig comprar així, que el vaig trobar a Can Jorba un dia, allí buscant, és el més antic que és del setembre del 65..." Fa 44 anys que en Joan és suscriptor de 'Cavall Fort'. En guarda centenars, però els darrers ja no els rep a casa perquè els fa arribar als seus néts. Diu que sempre els ha llegit tota la família, encara que s'hi van subsciure pels seus fills. JOAN MARTÍNEZ "Em va semblar que era una revista molt adient per l'edat que tenien llavors els nostres fills, era una revista en català que llavors en aquella època tampoc no era gaire corrent i a més ens semblava molt instructiva i a ells els va agradar força." Com en Joan, són molts els qui encara conserven exemplars antics de la revista, que va néixer amb un objectiu clar: ensenyar a llegir i escriure català als nens i nenes del país, en ple franquisme. Els seus fundadors van optar per fer-ho a través d'articles i contes, però també del còmic, amb personatges que com OT el Bruixot, Camus o Jep i Fidel, han quedat en la memòria de diverses generacions. MERCÈ CANELA, directora de 'Cavall Fort' "Els qui van començar la revista es van haver de plantejar molt, van haver de pensar molt quina mena de revista volien fer, com havia de ser perquè enganxés el lector i perquè fos una revista que a més de la llengua transmetés una sèrie de valors, una manera de fer i de pensar que tenien." 50 anys després ja no hi ha la necessitat d'ensenyar la llengua, però molts dels valors incials, com fomentar l'afició per la lectura, segueixen vigents. Bona prova d'això és la continuïtat de molts dels fundadors i primers col·laboradors de la revista que, com la Fina, hi segueixen participant. FINA RIFÀ, il•lustradora de 'Cavall Fort' "Hi havia gent de l'escola on treballava jo que havien començat el 'Cavall Fort'. I em van encarregar un primer dibuix... que era el segon 'Cavall Fort', em sembla. // 'Cavall Fort' va fer això, va tenir la gràcia d'acollir gent que començava en aquell moment i moltes d'aquestes persones ens hem anat fent, i encara hi treballem." MERCÈ CANELA, directora de 'Cavall Fort' "En un mateix número hi trobes gent d'edats i de moments molt diferents. Això és una altra de les característiques de la revista que jo crec que és una de les claus d'aquesta continuïtat i d'haver arribat ara amb aquesta... sent allò, una revista que la gent que la coneix l'obre i diu "és 'Cavall Fort'" i al mateix temps veus que és un 'Cavall Fort' que dius, és una revista d'ara." Alguns dels traços més recents, els posa el Christian, tot i que ja fa anys que hi treballa. CHRISTIAN INARAJA, il•lustrador "Deu fer uns 12, 15 anys que sóc col•laborador de 'Cavall Fort', sóc il•lustrador. No tinc un personatge fix que vagi sortint cada setmana sinó que a mi em criden per il•lustrar algun conte, algun joc.// Al llarg del temps l'estètica i sobretot la metodologia han canviat, els il•lustradors ja no ens veiem, no ens trobem físicament a la redacció sinó que ho enviem tot per Internet, mot sovint ja no pintem amb guaixos ni amb tèmperes sinó que pintem directament a l'ordinador, però l'essència i sobretot aquests valors es maneten igual en la revista." Tant el Christian, com la Fina, tenen intenció de seguir-hi participant mentre duri el projecte, i sembla que n'hi ha per anys. MERCÈ CANELA, directora de Cavall Fort "'Cavall Fort', de moment, i espero que continuem així, per raons ics hem pogut tenir una situació més consolidada i hem pogut arribar en aquest moment amb una situació que ens permet continuar endavant, encara que aquesta manca de suports institucionals també ens hagi afectat." La intenció és seguir publicant tant de temps com sigui possible. També el' Tatano', la revista que des de 2005 editen per als més petits. Per si de cas, ja s'han adaptat als nous temps amb una web que, de fet, funciona des de fa prop de 13 anys.