El realitzador Benito Zambrano deia un dia que per entrar en el negoci del cinema a vegades no hi ha més remei que entrar-hi amb un cop de peu a la porta i sense demanar permís. El gironí Robert Bellsolà era només un cinèfil, però un dia va decidir donar un cop de timó a la seva vida. ROBERT BELLSOLÀ, realitzador "Jo sóc llicenciat en Econòmiques, sóc llicenciat en Dret i a més vaig estar tres anys opositant per ser advocat de l'Estat. Fins que va arribar un punt que estava fent oposicions i vaig dir: 'a la merda!' I vaig fer un documental sobre el món de les oposicions." Després va vendre el "making-off" de 'Soldados de Salamina' de David Trueba, un documental del músic Carlos Núñez i finalment 'Passi el que passi'. Una comèdia desenfadada, sense pretensions, però molt fresca, sobre dues parelles de 30 anys que van a passar un cap de setmana a una casa de turisme rural amb el propòsit d'incrementar les relacions sexuals. Sense ni una subvenció, Bellsolà va tirar endavant la producció amb 40.000 euros. ROBERT BELLSOLÀ, realitzador "Als actors fa dues setmanes que els he pagat. Poc, però els he pagat quelcom." Ahir van presentar el DVD del film al fòrum de la FNAC Arenas. Hauria d'ajudar a recuperar els 10.000 euros que manquen per cobrir la inversió. Bellsolà va explicar que la clau promocional ha estat el Facebook. ROBERT BELLSOLÀ, realitzador "Surts en algun mitjà, a algun altre, vas a algun festival i això ja tens més...el Facebook et dóna aquesta cobertura i arriba un punt que et sents amb valor, amb força, per (parlo del meu cas) picar a la porta del Sr. Balanyà, dels cinemes Balanyà i dir-li: 'he fet aquesta pel·li, tinc tots aquests fans al Facebook." Bellsolà i companyia van rebre fa uns dies una notícia sorprenent: una distribuïdora polonesa n'ha comprat els drets per exhibir-la a sales del seu país. També s'hi ha interessat una francesa, i l'ha comprada una televisió turca.

El comentari de Victor Giralt Jonama

La cinta estava seleccionada per a les nominacions als Gaudí en la categoria de millor guió. No ha estat nominada, però el guió és força ocurrent, especialment en alguns diàlegs. El film té la frescor d’allò amateur, sense pretensions, cosa que el fa simpàtic. La resolució grinyola una mica, però la intenció, recordar que el sexe és necessari en la parella malgrat el pas del temps, està ben plantejada.  No és una comèdia rodona, però funciona. Tenint en compte els recursos, mereix un elogi, i sobretot, apunta maneres d’un realitzador, en Robert Bellsolà (bona direcció d’actors novells) que segurament ens pot explicar coses interessants en un futur no gaire llunyà. Bona sort.