L'Ángela ha passat 6 anys a la presó per un robatori amb violència. El primer que fa és anar a la platja a veure el mar...un espai obert, 180 graus de cel, els que es neguen als reclusos. ISIS MARTÍN i ALEIX FAURÓ, coautors "Hi vam anar juntament amb la fundació ARED, que ens ha estat ajudant en tota la documentació... per poder parlar amb gent que està en tercer grau, i vam poder xerrar amb diferents presos i un d'ells ens deia que quan va sortir es marejava li feien mal els ulls. Clar, pensa que el seu horitzó acostuma a ser una reixa o una paret." Acostumar-se a tenir hortizons, és el gran repte de l'Àngela, i el dia a dia de la seva incapacitat per adaptar-se a la nova vida construeix la història que signen Fauró i Martín. L'Àngela és l'exponent del 60% de recluses que no aconsegueixen la reinserció. ISIS MARTÍN i ALEIX FAURÓ, coautors "Tots els efectes que causa la presó en les persones que han estat preses i que se les enduen fora: la baixa autoestima, la falta d'iniciativa, la falta d'horaris propis, una manca de cura per la imatge, una dificultat per relacionar-se amb els altres, dificultat per expressar sentiments..." Sovint la disposició a escena és la d'un judici, però la jutgessa i el fiscal actuen en realitat com una veu de la consciència que persegueix la protagonista. Fugint del melodrama, la companyia ha optat per un llenguatge poètic i oníric, amb un efectiu embolcall musical de Lluís Bòria, del grup Estúpida Erikah, per bastir un joc escènic punyentUn viatge emocional que obre en l'espectador molts interrogants sobre el sistema penitenciari.
