Les arts escèniques més arriscades i transgressores conflueixen en el Festival Sâlmon, que celebra 10 anys. Dansa, performance, música, conferències i exposicions s’hibriden en aquest festival atípic que enguany incorpora dues seus: CCCB i Santa Mònica. Va néixer al Mercat de les Flors fa 10 anys i està comissariat de forma col·legiada desde l’Antic Teatre, La Caldera, el Graner i La Poderosa. “Ens agrada parlar d’arts vives, tot i que és un terme que genera debat. Però ens interessa que hi hagi hibridació, no calaixos separats”, explica la cocuradora Bea Fernández, de La Poderosa.
Un tòtem de cartró de set metres
En la jornada inaugural els qui s’han apropat al Santa Mònica han tingut l’ocasió de veure una curiosa proposta a càrrec de El Conde de Torrefiel, companyia d’arts escèniques experimentals. A ‘Ultraficcions num.4’, 20 estudiants d’arquitectura han construït i aixecat un immens tòtem de cartró de set metres d’altura. “Hem estat treballant tres dies amb els estudiants a partir de tres línies conceptuals, una de les quals, els falsos ídols i la paràbola bíblica del vedell d’or. Però això no és un espectacle, sinó el quart capítol d’un procés d’investigació”, explica Tanya Bayeler, cofundadora amb Pablo Gisbert d’El Conde de Torrefiel. L’espectacle resultant l’estrenaran al maig a Viena.
Al Santa Mònica ha acabat també una peregrinació pel Raval del sevillà Alberto Cortés, titulada ‘El camino del ardor’, l’altra poposta parateatral del primer dia del Sâlmon. Són un total de 28, entre el 9 i el 20 de febrer, les que configuren aquesta edició del 10 aniversari.
