Comprar un ordinador sense sistema operatiu...pot ser una odissea. LLUÏSA NUÑEZ, membre de la comunitat catalana d'Ubuntu "Aquesta situació en què si vols comprar-te un PC ha de necessàriament tenir Windows crec que és una situació injusta i hauria de ser il·legal". Però més enllà de Windows o Mac, existeix el software lliure. A Barcelona hi ha un dels pocs comerços del país es poden trobar ordinadors compatibles amb sistemes operatius de codi obert. JORDI GALCERAN, cofundador del comerç GNUinos "Amb això estem des de l'any 2004 intentant una mica introduir, dins sobretot de la ciutat de Barcelona, l'ús i el foment del software lliure i sobretot en la nostra llengua que és el català". Una opció és Ubuntu, una distribució de software lliure creada a Sud-àfrica que s'ha convertit en una alternativa real i gratuïta al monopoli de Microsoft. A Catalunya, ha arrelat. LLUÏSA NUÑEZ, membre de la comunitat catalana d'Ubuntu "Hi ha una comunitat en català a la qual pots trobar pel fòrum, el xat o la llista de correu". L'eslògan, "Linux per a éssers humans", expressa la importància que té el treball col·lectiu. LLUÏSA NUÑEZ, membre de la comunitat catalana d'Ubuntu "Si vas a Google i preguntes un tema Linux, immediatament t'apareix un fòrum d'una comunitat". Es crea així una xarxa col·laborativa que respon i resol els problemes de l'usuari molt ràpidament. Però arribar al ciutadà és complicat. JORDI GALCERAN, cofundador del comerç GNUinos "Si els fabricants col·laboressin una mica més i hi donessin alternatives tothom tindria l'opció real d'escollir". Les claus per estendre aquest sistema les tenen les companyies fabricants d'ordinadors i l'administració pública.
L’origen d’Ubuntu
L’any 2004, l’empresa sud-africana Canonical, encapçalada pel multimillonari Mark Shuttleworth, va crear Ubuntu, una distribució de codi obert basada en el sistema operatiu GNU/Linux. El terme té origen sud-africà: prové d’un concepte en llengua zulú i xosa i significa “jo sóc perquè els altres són”. Ubuntu es basa en la filosofia del software lliure o de codi obert, per tant, no té llicències de propietat i es pot descarregar, distribuir i modificar sense restriccions i de manera gratuïta.
De fet, l’empresa s’encarrega d’actualitzar-lo cada mig any i, pel que fa als usuaris, ja s’ha convertit en una alternativa real al monopoli de Microsoft. Un paràmetre per calcular-ne l’impacte mundial són les traduccions: hi ha 150 equips en marxa i s’ha traduït completament a 40 idiomes.
Un català a Canonical
Coordinar les traduccions d’Ubuntu fetes per equips de voluntaris de tot el món no és una tasca senzilla. Al capdavant d’aquesta gestió hi ha el català David Planella, responsable a l’empresa sud-africana Canonical. Planella remarca que les traduccions, basades 100% en aportacions voluntàries, no segueixen el model tradicional, en què l’empresa encarrega el text per traduir a un treballador a sou. Per aquesta raó, l’objectiu essencial de David Planella és facilitar al màxim la feina als equips, tot actuant d’intermediari entre desenvolupadors i traductors. La feina comença sis mesos abans que surti una nova versió d’Ubuntu i es desenvolupa a través de l’eina en línia Launchpad.
La traducció al català
En termes percentuals, la llengua catalana està situada al 15è lloc en les traduccions en l’àmbit mundial. David Planella ho explica argumentant que “el fet de ser una comunitat en què la llengua ha estat minoritzada, i en què es posa molt d’èmfasi en la llengua com a indentitat de la nostra cultura, fem un esforç addicional”. En la traducció al català, basada en la Guia d’estil de Softcatalà i el Termcat, hi ha unes 10 persones actives de manera regular.
Un sistema sense virus?
En l’àmbit de l’ordinador personal, i amb l’excepció d’un percentatge minúscul, la distribució Ubuntu no té virus. La raó és que està basada en un sistema de permisos i claus xifrades que no permeten que un programa o arxiu maligne accedeixi a l’ordinador. El funcionament és senzill: en tots els casos abans d’introduir qualsevol modificació, el sistema demana la contrasenya de pas a l’usuari, una clau encriptada que és impossible de desxifrar de manera automàtica pel programa malware.
Lluïsa Nuñez, membre de la comunitat catalana d’Ubuntu, especifica que tot i que també es fan virus per a Linux, “es tracta d’un percentatge petitíssim si el comparem amb els que es fan per a Windows. I en tot cas, els més habituals no ataquen ordinadors personals sinó servidors”. De totes maneres, en el cas que un usuari consideri que l’ordinador està infectat, als repositoris trobarà abundant programari antivirus a la seva disposició.
Per a l’usuari, té altres avantatges: les aplicacions no s’han de comprar separadament, com en el cas de Windows, sinó que estan integrades al sistema de manera predeterminada. Un exemple n’és el paquet d’ofimàtica Open Office, que ve instal·lat per defecte. A més, totes les actualitzacions es fan per Internet i l’usuari té uns 15.000 paquets, o programes, a la seva disposició. Aquest fet, tenir accés a tot el programari en línia i de manera gratuïta és un benefici del software lliure que desmitifica la pirateria, perquè la fa innecessària.
